Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Sanguisorba minor Scop.


NOMS: Herba de talls. Enciam de cavaller. Petinel·la. Pimpinella petita. Herba forrera. Sanguinària. Occità: Armentèla, Fraissineta. Pimpinèla, Suçon. Castellà : Hierba de cuchillo. Hierba ge. Algáfita. Pimpinela menor. Basc: Gaitun motabat. Portuguès: Pimpinela. Italià: Salvastrella minore. Bibinella. Francès: Petite Pimprenelle. Anglès: Small Burnet. Salad burnet. Alemany: Kleiner Wiesenknopf. Neerlandès: Kleine Pimpernel. Grec: Σιδερόχορτον.

Flors apètales agrupades en glomèruls
SINÒNIMS: Poterium sanguisorba L.
Observacions: És una espècie molt variable de la qual existeixen nombroses subespècies, unides per formes de transició, que, segons alguns autors, mereixen ser espècies diferenciades. A les nostres terres podem trobar la  ssp rupicola (Sanguisorba rupicola); la ssp verrucosa, (Sanguisorba verrucosa A.Braun); la ssp muricata (Poterium polyganum  Waldst.) i la ssp minor. (Poterium dictyocarpum Spach.)Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Europa

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Brachypodion phoenicoidis. Erms, vores de camins, clarianes de pinades, roques, herbassars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges fines, erectes o decumbents
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquestes plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba d’un a tres pams d’alçada amb fines tiges erectes o decumbents i poc ramificades, de color rogenc.

Fulles imparipinnades amb folíols dentats
Fulles compostes, imparipinnades, amb 4-12 parells de folíols dentats

Flors unisexuals femenines a dalt del glomèrul i hermafrodites a baix
Flors molt petites i sense pètals, agrupades en glomèruls arrodonits terminals. Les de la part superior del glomèrul són femenines i les de la base són masculines o hermafrodites. Quatre sèpals verdosos ribetejats de blanc. Nombrosos estams pènduls amb llarg filament. Ovari ínfer i estigmes fimbriats. Floreix a la primavera i l’estiu.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula ovoide molt petita i seca, amb quatre crestes alades o no i més o menys reticulat o verrucós. Les característiques variables del fruit serveixen per diferenciar les subespècies.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pètals són, normalment, la part més vistosa de les flors però de vegades els pètals són molt reduïts o no hi són, com en el cas de la pimpinella petita. En aquests casos es diu que les flors són apètales.

USOS I PROPIETATS: Les arrels tenen propietats astringents, antidiarreiques i cicatritzants. En medicina popular està indicada en hemorràgies nassals, ferides, cremades o diarrees, però no hi ha que utilitzar-la durant l’embaràs i la lactància, ni en cas de patir gastritis o úlcera gastroduodenal.
És un dels components de la salsa verda de Frankfurt, la popular Grie Soß.
En Andalusia les fulles tendres s’han consumit en amanida en temps d’escassesa. Desprenen un aroma semblant a les nous i tenen un sabor agredolç, paregut al cogombre, molt apropiat per amanides mixtes. A més tenen vitamina C.

Flors amb quatre sèpals verdosos i sense pètals
SABIES QUE... el genèric Sanguisorba deriva de les veus llatines “sanguis, -inis”= sang, i “sorbo”= xuplar, possiblement per les propietats hemostàtiques de les pimpinelles.
L’epítet específic minor és un comparatiu que significa més petit, segurament per a diferenciar-la de la Sanguisorba officinalis que és més gran.
Ës una planta d’origen europeu però s’ha naturalitzat a Amèrica del Nord on la van portar els primers colons anglesos. Fins i tot va rebre una menció especial del principal autor de la Declaració d'Independència (1776) i el tercer president dels Estats Units (1801-1809) Thomas Jefferson. Segles abans, però, el filòsof anglès Francis Bacon la va considerar la seua herba favorita.

Família Rosaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...