Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 19 de desembre de 2012

Lactuca virosa L.


NOMS: Enciam bord, Enciam boscà, Lletuga borda. Castellà: Lactucario, Lechuga ponzoñosa, Lechuga silvestre. Serrallón. Portuguès: Alface bravo. Leituga brava. Serralho. Italià: Lattuga velenosa. Francès: Laitue sauvage, Laitue vireuse. Anglès: Poisonous Lettuce. Acrid lettuce, Wild lettuce. Alemany: Gift Lattich. Neerlandès: Gifsla

Inflorescències en espiga
SINÒNIMS: Lactuca lactularii Lamotte; Lactuca patersonii Menezes;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Latesubmediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  És una planta nitròfila que viu a les clarianes de bosc i pinars, camps abandonats, marges i vores de camins. Des dels 150 fins els 1600 metres d’altitud.

Tija erecta i buida per dins
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar als dos metres d’alçada amb tija recta i buida per dins.

Fulles rígides que abracen la tija
Fulles rígides, abraçades a la tija però no decurrents, amb espines als marges i nervis del revés.

Flors amb lígula de color groc esvaït
Flors en inflorescències en espiga de capítols amb bràctees estretes i desiguals disposades en varies files que embolcallen les flors amb lígula de color groc llimó acabada en cinc dents. Floreix a juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni bru amb vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs i que circula pels vasos laticífers. En algunes plantes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora, i en varies espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals. Produeixen làtex, especialment, les famílies de les euforbiàcies i moràcies, però també, com en aquest cas, algunes compostes.

USOS I PROPIETATS: S’empra en homeopatia usant el làtex (Lactucari). Té efectes similars a l’opi però no crea addicció.
És narcòtica, hipnòtica, antipirètica, sedant, antiespasmòdica, homeopàtica. Indicada en estats nerviosos, irritació nerviosa, insomni i reumatismes.
Les fulles tendres poden menjar-se com l’enciam però són molt més amargues.

Bràctees desiguals disposats en varies files
SABIES QUE... el genèric Lactuca deriva del llatí “lactis”, que significa llet, en referència al làtex que produeix la planta.
L’epítet específic, virosa, deriva del llatí “virosus” que significa tòxic, verinós, pudent, per la forta olor que desprèn, especialment les arrels, però també pels efectes dels components químics del làtex.  
Aquesta planta està inclosa en la llista de plantes de venda regulada a Espanya per la seua toxicitat, doncs pot produir col·lapse respiratori per sobredosis.
Papirs egipcis de 1600 a.C. ja citen  l’enciam bord com remei per tractar diverses dolències, i Dioscòrides també la documenta com planta medicinal. Als segles XVIII i XIX també s’utilitzava l’extracte de làtex (Lactucarium) quan no es disposava d’opi.
Per contra sembla que té efectes anafrodisíacs, és a dir, que un ús continuat pot reduir dràsticament l’apetit sexual. “...es útil a los que sueñan a la continua sueños muy lujuriosos, y refrena los apetitos venéreos (…) y reprime el desordenado apetito de fornicar”, diu Laguna en la seua traducció del Dioscòrides.
Pareix ser que Gaudí emprava aquesta substància com onirògen o element inspirador.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...