NOMS: Enciam
bord, Enciam boscà, Lletuga borda. Castellà: Lactucario, Lechuga
ponzoñosa, Lechuga silvestre. Serrallón. Portuguès:
Alface bravo. Leituga brava. Serralho. Italià:
Lattuga velenosa. Francès:
Laitue sauvage, Laitue vireuse. Anglès: Poisonous Lettuce. Acrid lettuce, Wild lettuce. Alemany: Gift Lattich. Neerlandès: Gifsla
 |
| Inflorescències en espiga |
SINÒNIMS: Lactuca
lactularii Lamotte; Lactuca patersonii Menezes;
DISTRIBUCIÓ: Latesubmediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. És una planta nitròfila que viu a les clarianes
de bosc i pinars, camps abandonats, marges i vores de camins. Des dels 150 fins
els 1600 metres d’altitud.
 |
| Tija erecta i buida per dins |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ;
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar als dos metres d’alçada
amb tija recta i buida per dins.
 |
| Fulles rígides que abracen la tija |
Fulles rígides, abraçades
a la tija però no decurrents, amb espines als marges i nervis del revés.
 |
| Flors amb lígula de color groc esvaït |
Flors en
inflorescències en espiga de capítols amb bràctees estretes i desiguals disposades
en varies files que embolcallen les flors amb lígula de color groc llimó
acabada en cinc dents. Floreix a juliol i agost.
 |
| Fruit en aqueni amb vil·là |
Fruit en aqueni
bru amb vil·là blanc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de
l'interior de diverses plantes o fongs i que circula pels vasos laticífers. En
algunes plantes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora,
i en varies espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals. Produeixen
làtex, especialment, les famílies de les euforbiàcies i moràcies, però també,
com en aquest cas, algunes compostes.
USOS I PROPIETATS:
S’empra en homeopatia usant el làtex (Lactucari). Té efectes similars a l’opi
però no crea addicció.
És narcòtica, hipnòtica, antipirètica, sedant,
antiespasmòdica, homeopàtica. Indicada en estats nerviosos, irritació nerviosa,
insomni i reumatismes.
Les fulles tendres poden menjar-se com l’enciam però són
molt més amargues.
 |
| Bràctees desiguals disposats en varies files |
SABIES QUE... el
genèric Lactuca deriva del llatí “lactis”, que significa llet, en
referència al làtex que produeix la planta.
L’epítet específic, virosa,
deriva del llatí “virosus” que
significa tòxic, verinós, pudent, per la forta olor que desprèn,
especialment les arrels, però també pels efectes dels components químics del
làtex.
Aquesta planta està inclosa en la llista
de plantes de venda regulada a Espanya per la seua toxicitat, doncs pot
produir col·lapse respiratori per sobredosis.
Papirs egipcis de 1600 a.C. ja citen l’enciam bord com remei per tractar diverses
dolències, i Dioscòrides també la documenta com planta medicinal. Als segles
XVIII i XIX també s’utilitzava l’extracte de làtex (Lactucarium) quan no es disposava d’opi.
Per contra sembla que té efectes anafrodisíacs, és a dir,
que un ús continuat pot reduir dràsticament l’apetit sexual. “...es
útil a los que sueñan a la continua sueños muy lujuriosos, y refrena los
apetitos venéreos (…) y reprime el desordenado apetito de fornicar”,
diu Laguna en la seua traducció del Dioscòrides.
Pareix ser que Gaudí emprava aquesta substància com onirògen
o element inspirador.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada