NOMS: Botxes.
Fonollassa. Pastanaga borda. Castellà : Zanahoria silvestre. Acenoria. Gallego: cenoira. Cenoura. Basc: Pastanaga. Mandaperrexila. Portuguès: Erva-coentrinha. Italià: Carota selvaggia. Francès: Carotte sauvage. Anglès:
Wild carrot. Bees' Nest. Alemany: Wilde Möhre. Karotte. Neerlandès: Peen. Voederwortel.
 |
| Flors en doble umbel·la |
SINÒNIMS: Daucus fernandezii Senn.; Daucus polygamus Gouam; Daucus gaditanus Boiss. & Reut.;
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT:Camps
abandonats, vores de camins, prats i llocs herbosos. Fins els 2000 metres
d’altitud.
 |
| Herba erecta i ramificada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
Del grec antic ”hémi”, mig, “cryptos”,
amagat, i “phuton” que
significa planta; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta, ramificada i coberta de pèls
que la fan aspra al tacte, que pot arribar al metre d’alçada. Té una arrel llarga i gruixuda ramificada en altres molt
més primes i curtes.
 |
| Fulles dividides en segments linears |
Fulles pinnatisectes,
dividides en segments linears. Les inferiors amb pecíol i segments un poc més
amples que les inferiors que els tenen en lacínies estretes i són subsèssils.
 |
| Les flors exteriors tenen els pètals desiguals |
Flors en doble umbel·la
que es tanca a la fructificació. Les flors són pentàmeres, blanques o lleument
rosades, però la flor central de la umbèl·lula és, sovint, vermella o negra.
Calze amb cinc dents curtes. Corol·la amb cinc pètals emarginats i asimètrics,
majors els exteriors. Cinc estams lliures. Gineceu ínfer amb un disc nectarífer, l’estilopodi, que atrau els insectes
pol·linitzadors. A la base de la umbel·la hi ha les bràctees del involucre, més
curtes que el radi i 1-2 pinnatisectes.
Floreix de l’abril a l’octubre.
 |
| La umbel·la es tanca a la frutificcació |
Fruit és un esquizocarp el·lipsoïdal, amb
dos mericarps
que presenten costelles amb agullons que s'enganxen als pèls dels animals
facilitant la seva dispersió.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Estilopodi és la
base engruixida dels estils de les flors de les umbel·líferes que es conserva
en el fruit.
USOS I PROPIETATS:
Remineralitzant, vitamínica, diürètica, depurativa, demulcent, antidiarreica,
astringent, cicatritzant, emmenagoga i galactògena
En medicina popular està indicada en anèmies, debilitat, convalescència, gastroenteritis, diarrees, colitis, miopia progressiva, lactància, cremades i ferides.
En medicina popular està indicada en anèmies, debilitat, convalescència, gastroenteritis, diarrees, colitis, miopia progressiva, lactància, cremades i ferides.
Les varietats cultivades són les que produeixen safanòries o
pastanagues, de diferents tipus i colors, però la varietat silvestre no té
l’arrel napiforme.
 |
| Al centre apareix una flor obscura imitant un insecte |
SABIES QUE... el
genèric Daucus deriva del grec “daûkos, -ou”; llatí “daucus”, que era el nom de diverses
plantes umbel·líferes com la safanòria cultivada (Daucus carota L.)
L’epítet específic, carota,
ve del grec "karoton" que
era com denominaven la pastanaga.
El noms català i basc “pastanaga” deriva del llatí “pastinaca”,
nom que li dona també Laguna en la traducció del Dioscòrides.
Quan es forma la llavor, les bràctees i la doble umbel·la es
contrauen i la tanquen, formant un a mena de niu còncau.
Al centre de la umbel·la hi ha una flor vermella amb la
funció d’atreure els insectes pol·linitzadors.
Família Umbelliferae (Apiaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada