Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 7 de desembre de 2012

Daucus carota L. subsp. carota


NOMS: Botxes. Fonollassa. Pastanaga borda. Castellà : Zanahoria silvestre. Acenoria. Gallego: cenoira. Cenoura. Basc: Pastanaga. Mandaperrexila. Portuguès: Erva-coentrinha. Italià: Carota selvaggia. Francès: Carotte sauvage. Anglès: Wild carrot. Bees' Nest. Alemany: Wilde Möhre. Karotte. Neerlandès: Peen. Voederwortel.

Flors en doble umbel·la
SINÒNIMS: Daucus fernandezii Senn.; Daucus polygamus Gouam; Daucus gaditanus Boiss. & Reut.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:Camps abandonats, vores de camins, prats i llocs herbosos. Fins els 2000 metres d’altitud.

Herba erecta i ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic ”hémi”, mig,  cryptos”,  amagat,  i “phuton” que significa planta; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta, ramificada i coberta de pèls que la fan aspra al tacte, que pot arribar al metre d’alçada. Té una arrel  llarga i gruixuda ramificada en altres molt més primes i curtes.

Fulles dividides en segments linears
Fulles pinnatisectes, dividides en segments linears. Les inferiors amb pecíol i segments un poc més amples que les inferiors que els tenen en lacínies estretes i són subsèssils.

Les flors exteriors tenen els pètals desiguals
Flors en doble umbel·la que es tanca a la fructificació. Les flors són pentàmeres, blanques o lleument rosades, però la flor central de la umbèl·lula és, sovint, vermella o negra. Calze amb cinc dents curtes. Corol·la amb cinc pètals emarginats i asimètrics, majors els exteriors. Cinc estams lliures. Gineceu ínfer amb un disc nectarífer, l’estilopodi, que atrau els insectes pol·linitzadors. A la base de la umbel·la hi ha les bràctees del involucre, més curtes que el radi i 1-2 pinnatisectes.   Floreix de l’abril a l’octubre.

La umbel·la es tanca a la frutificcació
Fruit és un esquizocarp el·lipsoïdal, amb dos mericarps que presenten costelles amb agullons que s'enganxen als pèls dels animals facilitant la seva dispersió.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estilopodi és la base engruixida dels estils de les flors de les umbel·líferes que es conserva en el fruit.

USOS I PROPIETATS: Remineralitzant, vitamínica, diürètica, depurativa, demulcent, antidiarreica, astringent, cicatritzant, emmenagoga i galactògena
En medicina popular està indicada en anèmies, debilitat, convalescència, gastroenteritis, diarrees, colitis, miopia progressiva, lactància, cremades i ferides.
Les varietats cultivades són les que produeixen safanòries o pastanagues, de diferents tipus i colors, però la varietat silvestre no té l’arrel napiforme. 

Al centre apareix una flor obscura imitant un insecte
SABIES QUE... el genèric Daucus deriva del grec “daûkos, -ou”; llatí “daucus”, que era el nom de diverses plantes umbel·líferes com la safanòria cultivada (Daucus carota L.)
L’epítet específic, carota, ve del grec "karoton" que era com denominaven la pastanaga.
El noms català i basc “pastanaga deriva del llatí “pastinaca”, nom que li dona també Laguna en la traducció del Dioscòrides. 
Quan es forma la llavor, les bràctees i la doble umbel·la es contrauen i la tanquen, formant un a mena de niu còncau.
Al centre de la umbel·la hi ha una flor vermella amb la funció d’atreure els insectes pol·linitzadors.  

 
Família Umbelliferae (Apiaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...