Conyza bonariensis (L.) Cronq.

NOMS: Cànem bord. Erígeron cresp. Pinets. Coniza bonarienca. Castellà: Zamárraga. Rabo de gato. Ánnica. Manzanilla del puerto. Jopo de zorra. Yerba carnicera. Rama negra. Portuguès: Avoadinha. Italià: Saeppola di Buenos Aires. Francès: Vergerette de Buenos Aires. Anglès: Asthmaweed. Argentine Fleabane. Alemany: Südamerikanischer Katzenschweif. Krauses Berufkraut.

Flors en panícula estreta i amb poques flors

SINÒNIMS: Erigeron bonariensis L.;  Erigeron crispus Pourr;  Conyza ambigua DC.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.                          

Tija erecta de fins 75 cm d'alçada

HÀBITAT: Chenopodion muralis. D’origen americà, s’ha naturalitzat als camps, marges, vores de camins i de carreteres, convertint-se en una planta invasora. Fins els 1000 metre d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tija erecta amb ratlles longitudinals, de fins 75 cm d’alçada, que es ramifica a la base i per les inflorescències, d’aspecte grisenc o blau verdós. És fàcil de confondre amb la Conyiza canadensis, però aquesta té menys pèls, és de color verd i els capítols són més petits

Fulles inferiors dentades

Fulles alternes, sèssils, estretes i allargades cobertes de pèls, enteres o  amb algunes dents al marge, aparentment uninervades. Les de la base més amples i dentades.

Capítols petits i amb molts pèls

Flors en panícula estreta i pobra, amb petits capítols que tenen les flors interiors tubulars i hermafrodites, i les flors exteriors femenines ligulades però amb lígules tan petites que sembla que no hi hagi, totes envoltades per les bràctees involucrals piloses que, de vegades, prenen una coloració púrpura. Floreix a l’estiu i la tardor.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls de color blanc brut o rogenc pàl·lid.

Fulles caulinars molt estretes i aparentment uninervades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu que una planta s’ha naturalitzat quan, no sent nativa o pròpia d’un país, creix i es propaga com si ho fos. Es considera que una població ja està naturalitzada si la seva reproducció és suficient per a mantenir-se sense ajuda humana. Les plantes naturalitzades poden convertir-se en espècies invasores si són abundants i tenen un efecte advers sobre animals, cultius i plantes natives. La introducció d'espècies al·lòctones es una de les causes d'extinció d’espècies lligades a l'activitat humana.

USOS I PROPIETATS: A l’Argentina s’empra com cicatritzant, diürètica i per a descongestionar el fetge.

Flors exteriors ligulades i les interiors tubulars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Conyiza, deriva del grec “konops” puça, o “konis” pols. En referencia a que la planta seca i molta en pols s’emprava per repel·lir insectes. El mot "konyza", era usat per Hecateu, Aristòtil i Teofrast per referir-se a una planta pulicaria, és a dir, insecticida, per combatre les puces.  

El nom específic, bonariensis, és un epítet geogràfic que fa al·lusió a Buenos Aires, la capital d’Argentina.

Conyza bonariensis va ser descrita per (L.) Cronquist i publicada en Bulletin of the Torrey Botanical Club 70(6): 632. 1943

Família Compositae (Asteraceae)