Lepidium draba L.

NOMS: Bàbol. Capellans. Frares. Herba blanca. Castellà : Draba. Mastuerzo bárbaro u oriental. Florida. Èuscara: Draba-belar. Lanjina zuria. Occità: Caulechoun. Portuguès: Erva fome. Italià: Cocola. Lattona. Francès: Cardaire drave. Passerage drave. Anglès: Hoary Cress. Pepper Cress. Whitetop. Alemany: Gemeine Pfeilkresse. Türkische Kresse. Neerlandès: Pijlkruidkers. Grec: Βρωμολάχανο. Καρδαρία η δράβα.

Flors en panícula corimbiforme

SINÒNIMS: Cardaria draba (L.) Desv.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de conreu, erms, vores de camins, sobre sòls profunds i un poc humits. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb vàries tiges erectes, ramificades a la part superior i pubescents de fins 60 cm d’alçada. Fa estolons subterranis per la reproducció vegetativa

Fulles esparses i abraçadores

Fulles de disposició esparsa, ovato-oblongues de fins 10 cm de llargària. Les inferiors, peciolades i dividides, cauen aviat. Les mitjanes i superiors són amplexicaules, sagitades i amb el marge poc dentat. 

Flors tetràmeres

Flors en inflorescència en panícula corimbiforme. Flors hermafrodites, actinomorfes i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals petits (1,5-2 mm) lliures, amb el marge escariós i caducs. Corol·la amb quatre pètals blancs espatulats disposats en creu. Androceu format per quatre estams llargs i dos laterals més curts. Gineceu amb ovari súper amb curt estil acabat en un estigma capitat o emarginat. Floreix de març a juny.

Fruit en silícula indehiscent

Fruit en silícula indehiscent cordiforme amb dos llavors ovoides no alades, amb l’estil persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és una mena de càpsula dehiscent mitjançant dues valves, i poden ser de dos tipus: síliqües o silícules. La síliqua és una càpsula de longitud, si més no, tres vegades l’amplada, amb dues valves que s’obrin de baix a dalt deixant veure el septum i les granes unides. Els fruits que no són allargats i tenen una longitud semblant a l’amplada, com en el cas del bàbol, se’ls anomena silícules.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles en infusió com diürètica, aperitiva, estimulant de la digestió, antiinflamatòria i refrescant.

Les llavors s'usaven enlloc del pebre quan aquest mancava, doncs tenen un gust intensament picant. Les fulles es poden menjar crues com l'enciam. És una planta mel·lífera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium L.) i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames. L’epítet específic draba deriva del grec “drábe” que significa herba.

Es considera una mala herba dels conreus de vinya, cítrics i fruiters degut a l'espai que ocupa i els nutrients que n’extrau.

Aquesta espècie presenta al·lelopatia, és a dir, que té la capacitat de produir substàncies tòxiques per a altres plantes, de manera que on es troba és l’espècie dominant.

Cardaria draba va ser descrita per (L.) Desv. (Nicaise Augustin Desvaux) i publicada en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 163. 1814

Família Cruciferae (Brassicaceae)