Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 8 de gener del 2015

Chenopodium ambrosioides L.


NOMS: Te bord. Te fals. Herba dels leprosos, Te de la reina. Castellà : Ajasote. Hierba hormiguera. Pasote. Pazote. Té de Méjico. Te español. Gallego: Herba da illarga. Herba do té. Èuscara: Inurri belarra. Portuguès: Erva-formigueira. Erva-formiga. Chá-do-México. Italià: Farinello aromatico. Francès: Chénopode fausse ambroisie, Thé du mexique. Anglès: Epazote, Mexican tea, Spanish tea, Wormseed. American Wormseed. Alemany: Mexikanisches Teekraut. Tee-Gänsefuß. Neerlandès: Welriekende Ganzevoet. Grec: Χηνοπόδιον αμβροσιοειδές.

Despren olor a llimona
SINÒNIMS: Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de cultiu, jardins i vores de camins, en llocs humits. Fins els 700 metres d’altitud

Herba erecta que pot arribar al metre d'alçada
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta, erecta, que pot arribar a passar del metre d’alçada i desprèn un agradable olor a llimona. Tiges ramificades, estriades, pubescents i glanduloses.

Fulles lanceolades de marge amplament serrat
Fulles peciolades, lanceolades, de distribució alterna, amb el marge amplament serrat i nerviació pinnada.

Flors agrupades en glomèruls axil·lars
Flors en panícula terminal allargada i foliosa, amb flors petites agrupades en glomèruls axil·lars densos i sèssils. Les flors terminals són hermafrodites i les laterals femenines. Totes són pentàmeres i monoclamídies, amb cinc sèpals lliures, d’1-2 mm. Androceu de cinc estams oposats als sèpals amb anteres de quatre teques. Gineceu amb ovari súper amb tres estigmes. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en aqueni dins del periant persistent
Fruit en aqueni llis, negre lluent i comprimit que es dissemina junt al periant persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que el gènere Chenopodium no ho és, les famílies Chenopodiaceae i Amaranthaceae tenen un gran percentatge de plantes C4. Mentre que la major part de les plantes realitzen el que es coneix com a fotosíntesi C3, les que s’han adaptat a ambients àrids realitzen una forma modificada i més eficient al medi coneguda com a fotosíntesi C4. Açò es deu a dues raons: la primera és que aquest sistema no pateix fotorrespiració, procés que actua contra la fotosíntesi; i la segona és que aquestes plantes poden mantindre tancats els seus porus durant més temps, evitant així la pèrdua d’aigua.

USOS I PROPIETATS: És una planta cultivada com a vermífuga i estomacal. Tot i això cal evitar prendre aquest té bord durant l’embaràs i la lactància, així com als nen petits, car pot esdevindre tòxic i no s’ha de prendre sense control mèdic.
Els indígenes equatorians creuen que té propietats per augmentar la memòria, potser per la riquesa d’àcid glutàmic d’aquesta espècie.

Flors en panícula terminal allargada i foliosa
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chenopodium deriva del grec “chēn, chēnós” oca, i de “pódion” diminutiu de pota, en al·lusió a la forma de les fulles d’algunes espècies del gènere que semblen potes d’oca.
L’epítet específic ambrosioides ve d "Ambrosia" un gènere de la fa mília de les asteràcies, i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, és a dir, paregut a l’ambrosia.
Els indígenes mexicans la coneixien com epazolt. En Mèxic, al segle XVI, es prenia l’epazotl a les menjades per enfortir el cos, i la infusió de les arrels s’emprava per les disenteries, fent que s’expulsés del ventre els animals nocius. La primera notícia sobre l'epazotl a Europa prové del metge de Felip II, Francisco Hernández, a l’any 1577, que nomena les virtuts medicinals que els natius mexicans atribuïen a la planta. Va ser importada de Mèxic al segle XVII per a fer-ne infusions, doncs és agradable de prendre.
Conté ascaridol que produeix un efecte paralitzant i narcòtic sobre els paràsits intestinals, fent que es desprenguen del teixit intestinal on es troben adherits, per la qual cosa ha estat utilitzat com antihelmíntic en el control de nematodes.
Chenopodium ambrosioides va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum
 éd. 1 : 219, 1753

Família Chenopodiaceae


1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...