Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 9 de març de 2015

Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. & Schult.


NOMS: Fenàs. Agropir glauc. Albellatge. Fenàs de marge. Llistó. Castellà: Lastón. Fenal. Italià: Paléo dei campi abbandonati . Francès: Brachypode de phénicie. Anglès: Thinleaf False brome. Alemany: Fieder-Zwenke.

Inflorescència erecta
SINÒNIMS: Festuca phoenicoides L.;  Brachypodium mucronatum  Willk.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats secs, marges de camins, marges i camps de conreus, garrigues i pinars, sobre sòls una mica humits, profunds i ombrívols. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba rizomatosa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que pot arribar a fer més d’un metre d’alçada, amb tiges erectes i rígides.

Fulles concentrades a la base de la planta
Fulles poden mesurar fins 40 cm, rígides i més llargues que el llistó (Brachypodium retusum) amb els nervis prominents per l’anvers i amb pèls, totes concentrades a la base de la planta i no disposades de forma dística. Lígula dentada, arrodonida o truncada d’1 a 1,5 mm.

Espiguetes arquejades
Flors en inflorescència erecta de fins un pam. Les espiguetes són arquejades i rígides, de 30-60 mm, no aplicades a l’eix. Glumes desiguals, la superior major i mucronada o curtament arestada. Lemma mútica (sense aresta) o molt curta. Androceu de tres estams amb dues teques que formen una X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb pistil acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig a setembre

Fruit en cariopsi linear-oblonga i comprimida lateralment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la pol·linització anemòfila (pel vent) les flors masculines tenen llargs filaments acabats en estams exposats a l'aire, molt mòbils que sobresurten fora de l’espícula, que el vent belluga fàcilment, i les flors femenines tenen els estigmes en forma de ploma per captar millor el pol·len aerovagant.

Lígula truncada
USOS I PROPIETATS: És útil en la fixació i estabilització del sòl en talussos, i en jardineria de baix manteniment o prop de la costa, en agrupacions de gramínies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brachypodium   deriva del grec “βραχύς brachýs breu, curt, i de πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta, per les espiguetes subsèssils.  
L’epítet específic phoenicoides deriva del grec "phóinix" palmera, i “εἷδος eidos” aspecte, és a dir, amb aspecte de palmera, perquè sembla una petita palmera quan s’obrin les espiguetes molt separades de l’eix de la inflorescència.
S’anomena successió al procés pel qual unes comunitats es substitueixen per unes altres de manera natural en un ecosistema. El fenàs és un fixador de la successió ecològica, ja que s'instal·la en els estadis inicials de prats pasturats i després, permet que aquesta avanci cap a comunitats més complexes.
Brachypodium phoenicoides va ser descrita per (L.) Roem. & Schult. i publicada en Systema Vegetabilium 2: 740. 1817.

Família Gramineae (Poaceae)


1 comentari:

  1. Quins detalls més macos fas de les gramíneas!!
    Aquesta la he vist, però no sabía com es deia, es un plaer aprendre amb tú, Manel.
    Petons.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...