Bassia scoparia (L.) A.J.Scott

NOMS: Bellveurer. Mirambell. Pinet. Castellà: castellà : Mirabel del campo. Mirambel. Pinillo. Albahaca larga. Èuscara: Chuzendia. Portuguès: Belverde. Valverde. Italià: Belvedere. Granata comune. Francès: Bassia à balais, Bassie à balais, Belvédère. Anglès: Burning bush, Summer cypress. Mexican Fireweed. Alemany: Besen-Radmelde. Besenkraut.

Flors solitàries o en glomèruls espiciformes axil·lars

SINÒNIMS: Kochia scoparia (L.) Schrad.; Chenopodium scoparium L.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. És una planta ruderal i nitròfila que creix als horts, erms i vores de camins, sobre sòls lleugerament salins (halòfils). Fins els 250 metres d’altitud.

Herba de tiges molt ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba pilosa de tiges ramificades, sufruticoses i erectes de contorn cònic que poden arribar al metre i mig d’alçada.

Fulles estretament lanceolades

Fulles esparses, sèssils, de limbe estretament lanceolat, les inferiors amb tres nervis patents i les superiors uninèrvies, de marge enter,

Androceu amb cinc estams

Flors solitàries o en glomèruls espiciformes que surten a les axil·les de fulles florals, més petites. Les flors femenines estan situades a la part inferior, mentre que les de la part superior són hermafrodites; consten de cinc tèpals acrescents a la fructificació que desenvolupen un apèndix dorsal quan maduren. Androceu de cinc estams amb anteres de color taronja. Gineceu amb ovari súper i 2-3 estigmes plomosos filiformes. Floreix en agost, setembre i octubre.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni globós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie realitza la dispersió de les seues llavors (diàspora) aprofitant la força del vent i de l’aigua. Quan arriba el moment, tota la planta es separa del terra seccionant la tija per la base, i així va giravoltant a l’albir del vent i deixant caure les petites llavors que, si cauen en bon lloc, germinaran, i si no moriran, doncs només mantenen la viabilitat germinativa durant un any. Les llavors del mirambell no formen part,  per tant, del banc de llavors del sòl.

Flor hermafrodita

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie suporta molt be la sequera, raó per la qual a Austràlia s’ha emprat com a farratge quan altres cultius no suportaven la sequera prolongada australiana.

En jardineria es cultiven varietats pel color bronze o roig que adquireix a la tardor i pel port d’algunes varietats. També s’ha cultivat per fabricar escombres, com el seu nom comú indica. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bassia és en honor del metge i botànic bolonyès Ferdinand Bassi (1710-1774) prefecte del Jardí Botànic de Bolonya. El nom del gènere del sinònim Kochia, és en honor de Wilhelm Daniel Joseph Koch (1771-1849), metge i botànic alemany, que va estudiar medicina a Jena i Marburg i va exercir de professor de botànica i medicina a Erlangen en 1824

 L’epítet específic scoparia deriva de "scopa" escombra, granera, perquè les seues tiges són adequades per a fer graneres.

Flor hermafrodita (a l'esquerra) i femenines (a la dreta)

Bassia scoparia va ser descrita i publicada per primera vegada en 1753 per Carles Linné, que la va batejar amb el nom de Chenopodium scoparium. En 1809, es va col·locar en el gènere Kochia per Heinrich Schrader. El 1978 va ser traslladada al gènere Bassia per Andrew John Scott, que la va publicar en Feddes Repertorium 81(2–3): 108. 1978. Finalment el gènere Kochia es va incloure en Bassia el 2011 després d’estudis filogenètics.

Família Chenopodiaceae (Amaranthaceae)