Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Platanus x hispánica Mill. Ex Münchh.


NOMS: Plàtan. Plataner. Castellà: Platano de sombra. Plátano de paseo. Platanero. Èuscara: Albo. Alboa. Platano arrunta. Gallego: Pradeiro. Portuguès: Plátano. Plátano americano. Italià: Platano comune. Platano di Spagna. Francès: Platane d'Espagne. Platane à feuilles d'érable. Platane commun. Anglès: London Plane. Plane Tree. Buttonwood. Alemany: Ahornblättrige Platane. Bastard-Platane. Gewöhnliche Platane. Neerlandès: Gewone Plataan.

Flors en aments globulars
SINÒNIMS: Platanus acerifolia (Aiton) Willd.

Observacions: Híbrid procedent de l'encreuament del Platanus orientalis, d’origen europeu, amb l’americà Platanus occidentalis. Es creu que es va hibridar a Espanya en el s. XVII.

HÀBITAT: Cultivat a parcs, places, carrers etc. i de vegades apareix naturalitzada a llocs frescs de sòls profunds.  

Arbre de copa globosa
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Són arbres monoics, caducifolis, de copa globosa, però de tendència piramidal si no s'altera per la poda de l'home, que pot arribar als 30 metres d'alçada. L’escorça dels troncs adults es desprèn en plaques de color verd cremós, gris o groguenc, composant al seu tronc el jaspiat característic.

Fulles palmades amb 3-5 lòbuls
Fulles caduques, palmatífides i profundament lobulades (però menys que P. orientalis), normalment tenen de 3 a 5 lòbuls amb el lòbul central més llarg, , enters o amb petites dents, que recorda als aurons però les d'aquest són oposades, mentre que les del plàtan són alternes. Pecíol llarg i dilatat a la base. Color verd viu per l’anvers i més clar per revers.

Les flors de cada sexe surten en peduncles diferents
Flors unisexuals petites, en inflorescència glomerular amb llarg peduncle que apareixen en grups de dos. Les flors masculines i femenines surten en peduncles diferents. Les flors són molt petites, amb sèpals esquamiformes, més curts que els pètals escariosos i aguts. Androceu amb 3-8 estams de curt filament. Gineceu envoltat a la base per pèls llargs. Floreix a la primavera, entre març i abril

Fruit en poliaqueni globós
Fruit en forma d'aqueni claviforme, d’estil persistent, amb pèls al·lergògens, reunits en un poliaqueni globós de 2-3 cm de diàmetre, que roman en l'arbre fins a la primavera següent quan es desprenen els aquenis. Generalment hi ha dos poliaquenis per peduncle, penjant.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: Creuament intraespecífic quan és entre varietats de la mateixa espècie; creuaments interespecífics quan és entre espècies diferents del mateix gènere; o creuament intergenèric entre gèneres diferents. L'híbrid presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors. Els híbrids obtinguts entre espècies diferents, quan són viables, són generalment estèrils.

Tronc jaspiat característic
USOS I PROPIETATS: La seua fusta és tova però s’aprofita per combustible i per fabricar estris de fusteria. On més s’utilitza el plàtan és com a arbre ornamental, en alineacions de carrers, parcs i carreteres, o com arbre d’ombra als parcs i jardins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Platanus procedeix del grec “πλατανοϛ platanos, nom amb què ja es coneixia en l'antiguitat l'espècie Platanus orientalis, que és el plàtan nadiu del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia. L'epítet específic procedeix del llatí “hispanicus,-a,-um” = hispà, d'Espanya, per la creença de que la hibridació es de procedència espanyola per alguns autors botànics. La “x” que hi ha entre el gènere i l’epítet específic és per indicar que es tracta d'un híbrid.

A Canals (La Costera, País Valencià) hi ha un plàtan plantat el 1914 al bell mig de la vila, a la Plaça del Pont del Riu, que té nom propi “La Lloca”. L'arbre ha esdevingut un arbre monumental per les seues dimensions gegantines, per la seua edat i per la seua situació.

L’exemplar de la foto és del carrer Ronda Oest de Vallada. No és com La Lloca però és més jove i porta un creixement espectacular.

Xancre produït per una poda deficient
Les ferides de poda faciliten l'entrada de fongs xilòfags que produeixen la podridura del tronc i xancres que acaben amb la vida de l’arbre. A més a més pateixen de l'oïdi i l'antracnosi de les fulles. Tot i això la plaga més important és el tigre del plàtan (Corythucha ciliata) que defolia l'arbre, el debilita i resulta molt molest per als vianants.

Platanus × hispanica va ser descrita per Philip Miller i publicada per Otto von Münchhausen en Der Hausvater, 5(1), p. 229 en 1770.

Família Platanaceae


1 comentari:

  1. Magnifiques fotos al plataner d'ombra, fins i tot del tronc i les ferides de poda!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...