Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (Gay ex Bess.) Batt.

NOMS: Botja, Botja bovera, Herba pansera, Herba torçonera, Llemenosa, Platera. Castellà: Escobilla parda. Boja negra. Pansera. Portugués: Abrotano macho. Herva lombrigueira. Francès: Armoise poisseuse. Italià: Assenzio di campo. Anglès: Field Wormwood. Field Sagewort. Alemany: Feld-Beifuß. Neerlandès: Wilde Averuit. Grec: Αψιθιά

Capítols en panícula

SINÒNIMS: Artemisia glutinosa Besser

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Erms de sòl profund i arenós, o argilós, marges de camins. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta mb tiges sovint rogenques

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta glabrescent, molt ramificada i poc flairosa, tot i que té les summitats viscoses, de tiges sovint rogenques i lignificades, de fins 80 cm d’alçada.

Fulles pinnatisectes amb lòbuls linears

Fulles estretament linears, les inferiors peciolades i 2-3 pinnatisectes, les mitjanes sèssils i 1-2 pinnatisectes, i les superiors poden ser simples.

Flors en petits capítols oblongs

Flors en capítols nombrosos en panícula, petits i estretament oblongs. Flors perifèriques femenines, amb un tub molt fi, i la resta masculines Floreix de juliol a octubre

Fruit en cípsela sense papus

Fruit en cípsela cilíndrica sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie es caracteritza per les flors insignificants, minúscules, en capítols apegats a les branques, que costa identificar com flors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les arrels en infusió com aperitiva, i per combatre els cucs intestinals. Tot i això pot resultar tòxica per via interna, pel que cal evitar el seu ús.

Flors perifèriques femenines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Artemisia ve de "Ἄρτεμις Artemis" Artemis, el nom de la deessa grega Diana. És un gènere ja esmentat en Plini. Segons altres autors, però, el nom vindria d’Artemísia II de Caria (“Αρτεμισία Artemisía” ?-350 a.C.), germana i esposa de Mausolo, que va donar el nom a aquesta planta.

Es diu que Artemísia de Cària, experta en botànica i medicina, va patir molt la mort del seu home i germà, fins al punt que cada dia barrejava les cendres del seu marit amb les seues begudes fins que va morir al cap de dos anys. Artemísia va convocar a arquitectes i escultors per decorar el monument sepulcral del seu marit Mausolo, que va ser anomenat “Mausoleo d’Halicarnàs” i reconegut com una de les Set Meravelles del Mon Antic.

L’epítet específic campestris deriva del llatí “campus” camp, lloc pla: que creix als camps. El nom de la subespècie glutinosa ve de “gluten, glutinis” glutinós, viscós, una característica de les summitats d’aquesta planta.

Cecidi provocat per Rhopalomyia baccarum

En aquesta espècie són freqüents els cecidis o agalles provocades per un insecte, Rhopalomyia baccarum, que en altre temps s’empraven per encendre el foc.

Artemisia campestris va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 846. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)