Ruta chalepensis L.

NOMS: Ruda. Ruda bracteosa. Ruta. Castellà: Abrua, Ruda, Ruda hortense. Gallego: Ruda. Èuscara: Boskoitz. Arruda. Xixaribelarra. Portuguès: Arruda. Erva-das-bruxas. Italià: Ruta d'Aleppo. Francès: Rue de Chalep. Anglès: Wall rue. Fringed Rue. Alemany: Gefranste Raute. Neerlandès: Franje-Wijnruit. Grec: Απήγανος. Ρούτα η χαλέπια.

Flors amb pètals de marge laciniat

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis;  Ruta bracteosa DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Vegetació ruderal, pastures i erms pasturats de clima sec. Fins els 1000 metres d’altitud

Mata de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base de fins 70 cm d’alçada, que desprèn una olor desagradable, amb una tija principal erecta i ramificada

Fulles molt dividides amb segments oblongs

Fulles de distribució alterna molt dividides en segments ovalat-oblongs, de color verd grisós.

Flor central amb cinc pètals

Flors en inflorescència cimosa, amb pedicel glabre, de color groc viu. Calze amb sèpals deltats, ovats amb l’àpex agut i glabres. Corol·la amb 4-5 pètals amb lacínies més curtes que l’amplada del pètal al marge. Androceu amb el doble del nombre de pètals. Bràctees oval-lanceolades més amples que el peduncle que les porta.  Floreix des de febrer fins a l’agost

Fruit en càpsula 

Fruit en càpsula berrugosa amb l’àpex dividit en quatre lòbuls

Es diferencia de Ruta angustifolia per tindre les bràctees ovades i més amples que el peduncle, mentre que R. angustifolia les té més estretes i lanceolades. Ruta graveolens té els pètals denticulats i no laciniats com les dues anteriors, a més de ser una espècie cultivada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Ruta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Inflorescències en cimes

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica que ha sigut amplament utilitzada en medicina popular. És abortiva, per la qual cosa no hi ha que prendre mai en cas d’embaràs. Regula el fluix menstrual, és antiinflamatòria, antibiòtica, és efectiva per tractar els refredats, l’artritis, les varius i moltes més coses però cal tindre en compte que és tòxica i no hi ha que fer-la servir si no és mitjançant un especialista. Pot produir lesions hepàtiques greus. És fotosensibilitzant, només el seu maneig pot produir eritema i picor en la pell.

També s’empra com insecticida natural i com repel·lent d’insectes. Existeixen formulats comercials de Ruta chalepensis, junt amb altres plantes, per combatre un ample espectre de plagues agrícoles, que poden utilitzar-se en agricultura integrada i ecològica, perquè no deixen residu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic chalepensis vol dir que procedeix d’Alep, l’actual ciutat de Haleb al nord de Síria.

Els romans ja l’empraven per protegir-se del mal d’ull i durant l’Edat Mitjana s’utilitzava per netejar les cases de mals esperits, protegir de les malalties i altres bruixeries.

Ruta chalepensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa Plantarum 1: 69. 1767.

Família Rutaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A