Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 11 de maig de 2012

Anemone palmata L.

NOMS: Anemone palmejada. Anemone palmada.  Castellà: Hierba centella. Anémola portuguesa. Portuguès : Anémola, Anémona, Anémona-do-tejo, Anémone de tejo. Italià: Anemone palmata. Francès: Anémone palmée. Anémone jaune. Anglès: Palmate Anemone.

Flor d'anemone palmejada
SINÒNIMS: Anemone malvifolia L.;  Anemone lobata Pers.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Querco-Lentiscetum. Quercetum-Rotundifoliae. Llocs frescs del matolls i carrascars, sobre sòl descalcificat. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquest del pla del Campello de Vallada (València)

Planta amb una sola tija
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç de rizoma tuberós, gros i irregular del qual surt una tija de 10-50 cm d’alçada.

Fulles bassals amb 3-5 lòbuls
Fulles en roseta bassal amb el limbe suborbicular amb 3-5 lòbuls poc marcats i dents irregulars.

Flor solitària de color groc
Flors terminals solitàries, formades per sèpals petaloides, lliures de color groc, rarament blancs, amb pèls per la part exterior. Estams nombrosos més curts que els sèpals amb les anteres grogues. Involucre allunyat de la flor, format per bràctees cuneïformes profundament dividides i concrescents a la base. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en poliaqueni lanuginós
Fruit en poliaqueni ovoide llanut amb l’estil persistent que surt entre l’embolic dels pèls


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les bràctees són fulles modificades que broten al mateix eix del qual surt una flor o una inflorescència i formen el involucre. L’Anemone palmata té la particularitat de que el involucre no està immediatament baix la flor, sinó que està allunyat d’aquesta, per la qual cosa el involucre semblen fulles caulinars més que bràctees involucrals.

Involucre allunyat de la flor
USOS I PROPIETATS: Diverses aplicacions en medicina popular però sempre en ús extern, perquè, igual que l’Anemone nemorosa pot ser tòxica si s’ingereix.

Sèpals petaloides amb pèls
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Anemone deriva del grec “ánemos” vent, perquè les seues flors són fàcilment agitades pel vent, o per la difusió anemòfila de les llavors. El nom específic palmata ve de “palma” palma de la ma, en referència a la forma palmejada de les fulles.


Segons la llegenda grega, aquesta planta va nàixer de la sang d’Adonis. Adonis va morir destrossat pels claus d'un porc senglar, que era Ares, el gelós amant d'Afrodita, transformat, Afrodita va arruixar nèctar sobre el cos mort d’Adonis, de manera que cada gota de la seua sang es va convertir en una flor roja anomenada anemone.

Anemone palmata, fou descrita per Carles Linneo y publicat en Species Plantarum  en l’any 1753.

Família Ranunculaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...