Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 8 de maig del 2012

Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek

NOMS: Créixecs. Creixens. Morritort d'aigua. Glinxa. Clenxa. Occità: Creisselon, Creisson, Creissoun, Greisson . Castellà : Berros. Masturzo acuático. Balsamita mayor. Basc: Ur-berroa. Ur-krexua. Kertxun. Zarra. Huminca. Gallego: Agrón. Agrian. Cardama. Mestranzo. Portuguès: Agrio. Agrio das fontes. Afrioes.  Italià: Crescione d'acqua . Francès: Cresson. Cresson de fontaine. Anglès: Watercress. Brown Cress. Alemany: Echte Brunnenkresse. Gemeine Brunnenkresse. Neerlandès: Echte Waterkers. Grec: Ναστούρτιο το φαρμακευτικόν. Νεροκάρδαμο.

Raïm de flors de créixecs o morritort d'aigua
SINÒNIMS: Nasturtium officinale R. Br.; Nasturtium aquaticum ; Sisymbrium nasturtium-aquaticum L.; Nasturtium fontanum (Lam.) Asch.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Viu dins l’aigua, en fonts, síquies, torrents, rius, etc. fins els 1600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

Podem veure les arrels engrunsades per l'aigua del riu
FORMA VITAL: Hidròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta aquàtica ja sigui arrelada o flotant.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de fins un metre d’alçada que emet arrels pels nusos. Tiges fortes, erectes i buides per dins, normalment sense pèls.

Fulles molt dividides
Fulles molt dividides (pinnatisectes) amb folíols sèssils i un, el terminal, més gran, sencers o sinuats. Les fulles inferiors amb el limbe simple i ovat.

Flors amb quatre pètals lliures
Flors hermafrodites en raïms. Quatre sèpals lliures amb els marges denticulats. Quatre pètals, també lliures, blancs, i amb el limbe obovat. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en siliqua arquejada
Fruit en síliqua arquejada cap amunt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes del gènere Cardamine o Rorippa, tenen la particularitat de que quan tenen els fruits madurs, al més petit contacte, espolsen de sobte les llavors en totes direccions, doncs el mecanisme de dispersió fa que les valves de les síliqües, al menor estímul, s’enrotllen de sobte sobre el seu dors, de baix cap a dalt, i llancen les granes.

USOS I PROPIETATS: És cultivada per consumir en amanides en substitució de l’enciam, doncs és rica en ferro, manganès, calci, i iodi, així com en vitamines A i C. El creixen cuinat també es pot fer servir per cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç. Com que és una planta aquàtica cal tenir sempre la precaució de rentar molt bé les fulles abans d'utilitzar-les, doncs poden estar contaminades de l’endoparàsit Fasciola hepàtica i causar distomatosis hepàtica, una patologia que afecta el fetge. S'ha de vigilar si l'aigua on es troba està neta per a evitar intoxicacions.
Té propietats estimulants, diürètiques i expectorants. És molt recomanat en els casos de malalties de la pell (acné, canyella, etc.). També s'utlitza per treure les taques de la cara i per la tinya (crostes en el cuir cabellut). S¡empra, doncs, tant externament com internament i va bé per la tos, la bronquitis, el refredat, la diabetis, l'obesitat i pel fetge. També lluita en contra de la calvície, de les úlceres de la boca, la gingivitis i les fulles ajuden a cicatritzar les ferides.


SABIES QUE... Es desconeix l’origen del nom genèric Rorippa. En la Flora Ibèrica diu que Scopoli el va prendre de Gesner i, després, Chemnitius el va germanitzar com Rorippen, però es desconeix l’origen i el significat.
El nom específic, nasturtium-aquaticum, combina el nom llatí nasturtium, que prové de “nasus”que significa "nas" i “tortus” que vol dir "tort" degut a l'olor picant de la planta que irritava el nas, amb el terme aquaticum que fa referència a l’`habitat aquàtic de la planta.
A l’antiguitat li atribuïen virtuts màgiques i l'utilitzaven per la preparació de filtres i beuratges màgics que se suposava que inspiraven l'amor.
Xenofont conta que quan els joves perses anaven de cacera, se satisfeien amb aigua i pa condimentat amb créixens.
Els romans el menjaven en grans quantitats perquè creien que podien prevenir la calvície i estimular l'activitat de l'esperit. Els grecs també afirmaven que el creixen podia tornar la raó als esperits trastornats i disminuir els efectes de l'embriaguesa.
Els créixens apareixen representats a l'escut d'armes de Sant Lluís perquè, segons la creença, els habitants de Vernon, França, el van satisfer amb una amanida de créixens, i en agraïment, ell va acordar fer-los aparèixer al seu escut.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...