Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 26 de maig del 2012

Fraxinus ornus L.

NOMS: Fleix valencià. Freixe femella. Freixe de flor. Freixe d'olor, Freixe orn, Freixe del manà. Castellà : Fresno de flor. Arbol del maná. Basc: Lizarkia. Lizar loredun. Otsa-lizar. Portuguès: Freixo de folhas redondas. Freixo orneiro. Orneiro. Italià: Frassino da manna. Orniello. Orno. Francès: Orne. Frêne à fleurs. Anglès: Manna Ash. Flake Manna. Flowering Ash. Neerlandès: Pluimes. Grec: Μέλιγος.

Inflorescències en panícules terminals
SINÒNIMS: Ornus europaea Pers.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. És nativa del sud d’Europa i Pròxim Orient. A la Península Ibèrica només surt de forma espontània a les muntanyes valencianes del sud de la província de València i nord d’Alacant.

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Vessants ombrívoles, barrancs  i zones rocoses i fresques, tant en sòls calcaris com silícics. Fins els 1500 metres d’altitud

A la tardor, abans de caure, les fulles prenen tonalitats daurades i rogenques
FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbre caducifoli amb escorça grisenca i llisa, copa esfèrica, de fins 15 metres d’alçada. Androdioic, és a dir, que hi ha peus amb flors hermafrodites i altres peus amb flors només masculines.

Fulles compostes amb un nombre senar de folíols
Fulles oposades, compostes, molt dividides, imparipinnades, amb (5)7-9 folíols ovalats amb un curt pecíol i el marge serrat, de color verd clar.

Corol·la amb quatre pètals llargs i estrets
Flors en panícules terminals que surten al mateix temps que les fulles. Calze molt petit amb quatre sèpals soldats a la base. Corol·la amb quatre pètals lliures, blancs, molt llargs i estrets. Dos estams amb llarg filament. Ovari amb estil simple i estigma bilobat. Floreix a maig i juny.

Els fruits permaneixen a l'arbre d'un any a l'altre
Fruit secs alats (sàmara) per facilitar la dispersió de les llavors pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sàmara es un aqueni, és a dir, un fruit sec indehiscent amb una sola llavor, però amb la particularitat d’estar proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala que facilita la seua dispersió pel vent.

USOS I PROPIETATS: Les fulles, l'escorça i el suc, obtingut mitjançant la incisió de l'escorça en exemplars joves (manà), són medicinals.
El manà es comporta com a laxant suau, tot i que pot ser purgant a dosis elevades. Es un diürètic osmòtic, antiinflamatori i venotònic. Especialment indicat, per el seu mecanisme suau d'acció, per tractar l'estrenyiment en nens i ancians, diluït en aigua, llet o suc de fruites, en dosis variables segons l'edat. També indicat per millorar varius, flebitis i morenes.
S’empra en jardineria per les seues flors ornamentals

Les flors ornen el fleix
SABIES QUE... el nom genèric Fraxinus deriva del grec “phraxis” que significa tancat, doncs s’emprava per fer tanques i bardisses.
L’epítet específic ornus deriva del llatí “ornāre” que significa adornar, pel bell ornament de les seues flors.
En el sud d'Itàlia i Sicília es conrea per a l'obtenció del "manà", beguda ensucrada molt benvolguda per les seves propietats laxants. Per tal d’obtindre’l es sagna l'arbre durant l'estiu, fent unes incisions en l'escorça per les quals flueix aquest líquid.
Les melíades eren, segons la mitologia grega, les nimfes dels freixes de flor. Van nàixer de Gaia (la terra) fecundada per la sang d’Urà (el cel) en ser mutilat per Cronos.
A finals de l’Edat Mitjana (1400) s’identificava la saba del freixe de flor amb el manà bíblic. Però no era conegut pels terapeutes de l’Antiguitat, doncs el primer que parla del freixe de flor és Saladino en el “Compendium aromatariorum” de 1488.
Espècie regulada comercialment al País Valencià.  

Família Oleaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...