Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 17 de maig del 2012

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.

NOMS: Romer blanc. Romaní blanc. Botja blanca, Heliantem lavandulifoli, Herba de la pulmonia. Castellà: Romero blanco. Jaguarzo. Romera. Jarilla romero. Romerillo. Italià: Eliantemo a foglie di lavanda. Francès: Hélianthème à feuilles de lavande. Hélianthème de Syrie. Anglès: Rockrose.

Flors de romer blanc amb nombrosos estams grocs
SINÒNIMS: Cistus syriacus Jacq. in Murray;  Helianthemum lavandulifolium Desf.; Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Habita terrenys secs i pedregosos, matollars aclarits, marges de camps, ermes, sobre substrat calcari o margues gipsíferes. Fins els mil metres d’altitud.

Les tiges i les fulles tenen un color verd cendrós
FORMA VITAL: Camèfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que arriba als 50 cm d’alçada, amb tiges de color verd cendrós lignificades si més no a la base.

Fulles oposades amb el marge revolut
Fulles oposades, linears lanceolades amb el marge enter i revolut, l’àpex agut i cobertes de pèls que li donen la tonalitat grisenca.

Cinc pètals lliures i estigma trilobat
Flors en inflorescències corimbiformes escorpioides, ramificades. Flors grogues, que s’agrupen totes al mateix costat de l’eix floral, amb el calze de cinc sèpals acrescents, els tres interns majors i amb dos nervis, i els dos externs més petits, semblants a bràctees, amb un sol nervi. Cinc pètals grocs i lliures. Nombrosos estams grocs. Ovari súper amb estil acabat en estigma trilobat. Floreix de maig a juliol.

El calze persistent protegeix la càpsula amb les llavors.
Fruit en càpsula, més curta que el calze persistent, amb tres valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El transport del pol·len de les anteres a l’estigma, és a dir la pol·linització, es realitza mitjançant el vent (anemòfila), l’aigua (hidròfila) o els animals (zoòfila), però la majoria de les plantes amb flors (angiospermes) utilitzen els animal, i més concretament els insectes, com agents pol·linitzadors. Aleshores, com en el cas del romer blanc, diem que la pol·linització és entomòfila.

SABIES QUE... El nom genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol. Altres autors diuen que fou el groc lluminós de les flors el que va suggerir el nom relacionat amb el sol.
L’epítet específic syriacum  ve del grec Syría, -as= Síria, fent referència a la procedència d’aquest territori.

Família Cistaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...