Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 25 de gener de 2013

Euphorbia peplus L.


NOMS: Lleterola peplus. Llet de bruixa, Lletera, Lleteresa. Castellà: Lecherina. Esula redonda.Tomagallos. Tornagallos. Titímalo. Èuscara: Esnabedurria. Kalitxbelarra. Portuguès: Ésula-redonda. Italià: Calenzuola piccola. Euforbia minore. Francès: Euphorbe des jardiniers, Euphorbe des jardins. Anglès: Petty spurge. Alemany: Gartenwolfsmilch. Neerlandès: Tuinwolfsmeik.

Inflorescències en pleocasi
SINÒNIMS: Euphorbia peploides Gouan; Tithymalus peplus (L.) Hill; Euphorbia pusilla Lag.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals: vores de camins, camps, horts, llocs alterats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes d'aspecte delicat
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Lletrera anual de mida molt variable, entre uns pocs centímetres i dos pams d’alçada, glabra, amb tiges erectes i delicades poc ramificades.

Fulles obovades i tendres
Fulles amples i tendres, obovades, de marge sencer i curt pecíol.


Ciati amb flor femenina central i flors masculines laterals
Flors en inflorescències cimoses amb tres branques floríferes per cada eix (pleocasi); fulles bracteals ovades i sèssils. Ciati amb pecíol curt. Glàndules nectaríferes de color verd-groguenc o rogenc. Ciati format per una flor femenina central i diverses cimes de flors masculines laterals. Flor masculina amb un sol estam. Flor femenina amb gineceu súper, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Pot florir tot l’any.

Fruit en càpsula amb tres cocs crestats
Fruit en càpsula trícoca llisa amb dues crestes al damunt de cada coc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena ciati a la inflorescència constituïda per una sola flor femenina central llargament pedunculada, aclamídia i reduïda a un ovari trícoc, i per cinc grups de flors masculines (monocasi) integrades per un sol estam sobre un petit pedicel. Externament presenta un involucre en forma de copa format per quatre o cinc bràctees, entre les quals es troben quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característic. És propi de les eufòrbies o lletereses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat el suc de les fulles com remei contra la inflamació de la gola i contra una malaltia infecciosa de la pell anomenada erisipela.

SABIES QUE... El genèric Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic peplus és en llatí d'una espècie de lleterola esmentada per Plini que recupera la paraula grega "peplis”, que significa peple (un vestit femení de l’antiga grècia)  esmentat per Dioscòrides amb el mateix significat.
Es considera una mala herba dels conreus de cereals i oliveres, doncs causa perjudicis importants per l'espai que ocupa i el nitrogen que agafa del sòl.
La investigació recent en Euphorbia peplus ha demostrat que una àmplia gamma de cèl·lules cancerígenes és molt sensible a aquesta substància.
El ingredient actiu: Ingenol mebutate (ingenol-3-angelate, nom comercial Picato) és una substància que es troba en la saba d’aquesta planta i un inductor de la mort cel·lular. Una formulació de gel del fàrmac ha estat aprovat pels EUA Food and Drug Administration (FDA) per al tractament tòpic de la queratosis actínica .
Aquesta espècie està inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes la venda de les quals resta prohibida o restringida per la seua toxicitat.
La saba de la planta és TÒXICA i no és per a ús intern.

Família Euphorbiaceae


1 comentari:

  1. Aquesta sí que la conec!
    Les teves fotografies, en especial de de les flors, son genials i les curiositats botàniques hem tenen bocavadada.
    Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...