Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 13 de gener de 2013

Aster sedifolius L.


NOMS: Indiana. Fadrins-i-fadrines. Castellà: Manzanilla de pastor. Italià: Astro scabro. Francès: Aster âcre. Aster à feuilles d'orpin. Anglès: Michaelmas Daisy. Aster. Rhône aster. Alemany: Nadelblättrige Sommeraster. raue Aster. steppen Aster.

Inflorescències corimbiformes
SINÒNIMS: Aster acris L.; Aster barrelieri Pau;  Galatella rigida DC.; Galatella sedifolia (L.) Greuter; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars mesoxeròfils, clars de bosc, marges de prats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades a la part superior
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb varies tiges erectes, de fins 60 cm d’alçada, que es ramifiquen a la part superior.

Fulles alternes i glanduloses
Fulles linear-lanceolades, alternes, glabrescents, amb tres nervis linears, marge sencer i amb puntets glandulosos al limbe.

Flòsculs tubulars acabats en cinc puntes
Flors en inflorescències corimbiformes de capítols amb vàries files de bràctees més o menys obtuses. Flors externes amb lígula de color blau cel violaci d’un centímetre de llargària i flors interiors tubuloses i grogues acabades en cinc lòbuls, amb estams i estigma sobreeixint. Floreix a la tardor.

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Aster estan limitades a les espècies del Vell Món, doncs a Amèrica s’ha requalificat en altres gèneres.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria.


SABIES QUE... El nom del gènere, Aster, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol.
L’epítet específic sedifolium, deriva de "sedum" = asseure, i "folium" = fulla, és a dir, fulles assegudes, doncs el limbe es recolza directament a la tija, sense pecíol, sèssils.
La revolució d'Hongria del 31 d'octubre de 1918 es coneix com la revolució de l'aster perquè els que protestaven portaven flors d'aquest gènere.

Família Compositae (Asteraceae)


1 comentari:

  1. Hola Manuel, el teu blog es una joia botánica, una maravella de fotografíes i unes explicacions molt complertes força interesants.
    Em sembla que em quedo per aquí una estoneta a aprendre dels teus pots!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...