Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 16 de gener de 2013

Agrimonia eupatoria L.


NOMS: Setge blanc. Cerverola. Agrimònia comuna. Herba de la sang. Herba de Sant Antoni. Herba de Sant Guillem. Herba del mal estrany. Herba ramona. Serereta. Serverina. Serverola. Setsagnies. Occità: Agrimònia, Sourbeireto, Èrba de la langor. Castellà : Agrimonia común. Algafil. Alimonia. Amores pequeños. Amoricos. Arquimonia. Cabsitiella. esmermasangre. Eupatoria. Gafetí. Hierba bacera. Hierba de San Guillermo. Hierba del podador. Mermasangre. Oraga. Èuscara: Usu-belarra. Latxatua. Portuguès: Erva-agrimónia. Erva-hepática. Agrimónia. Itàlia: Agrimonia comune. Anglès: Sticklewort. Agrimony. Alemany: Gewöhnlicher Odermennig. Francès: Aigremoine eupatoire. Neerlandès: Gewone Agrimonie.

Flors en inflorescències cimoses
SINÒNIMS: Agrimonia elata Salisb.; Eupatorium dioscoridis Bubani; Agrimonia minor Mill.; Agrimonia officinarum Lam.;
Hi ha dos subespècies: la subsp. eupatoria, amb els pèls rígids i encorbats del fruit més curts que la úrnula i plantes petites. Subsp. grandis amb pèls rígids del fruit tan llargs com la úrnula en plantes grans, sense roseta bassal. 

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Tiges erectes, de vegades vermelloses
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Molinio-Arrhenatheretea. Vores de camins i de carreteres en zones humides, boscos i clarianes. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba rizomatosa amb tija erecta de fins 60 cm d’alçada, piloses i de vegades regenques

Fulles compostes imperipinnades
Fulles en roseta bassal, compostes imparipinnades que abracen la tija (amplexicaules), amb folíols dentats de diferents grandàries. Folíols menuts a l’espai entre folíols majors

Estams amb filament groc
Flors en inflorescències cimoses. Flors hermafrodites amb hipant acrescent. Calze campanulat amb cinc sèpals persistents. Cinc pètals grocs. Estams amb filament groc. Dos estils. Floreix des de la primavera fins la tardor.

Fruit en aqueni amb forma peculiar
Fruit en aqueni tancat en un receptacle endurit característic. Tenen forma cònica i estan coronats per pèls rígids encorbats a la punta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant ve del grec “hipo” davall, i “antos” flor, és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze, la corol·la i els estams. És característic d’algunes famílies com les rosàcies o les lleguminoses. En els rosers forma el cinòrodon o fals fruit.

 USOS I PROPIETATS: En medicina alternativa s’ha emprat com astringent, en afeccions de boca i laringe, en gargarismes i col·lutoris. També és cicatritzant, utilitzada per les úlceres varicoses, i per al tractament de la diarrea.  
La Comissió E Alemanya ha aprovat l’ús de la serverola (quan es prepara com a te) per a controlar la diarrea i per a fer gàrgares per a la gola per a reduir la inflamació i alleujar el mal de gola (te fred).
Les fulles seques s’han fumat com a succedani del tabac. 

Flors amb hipant acrescent
SABIES QUE... el genèric Agrimonia deriva del grec “árgemon, -ou” que significa albugo, la malaltia del ulls ocasionada per l’acumulació de gotes de greix que provoquen l’opacitat de la còrnia que coneguem per “cataractes”. El vocable, deformat pel llatí en agrimonia, donava nom a diverses plantes que suposadament curaven la malaltia. Altres autors diuen que deriva del grec “agrios” = salvatge, selvàtic, i de “monos” = solitari, perquè indica una planta de llocs agrestes i solitaris.
L’epítet específic eupatoria deriva, per a uns, del grec “éu” = vertader, bo, i “hépatos” = fetge, és a dir: bo per al fetge, doncs Plini el Vell i Dioscòrides l’empraven en infusió per tractar les afeccions del fetge. Per a altres ve de Mitrídates Eupator, rei del Pont (regió d’Àsia Menor) i  un estudiós de les plantes medicinals.
La Agrimonia eupatoria forma part de les 38 flors de Bach, que dins de la seua cosmovisió té les propietats d’ocultar emocions tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient darrere d’una màscara d’alegria i despreocupació permanent, evita discussions i cerca harmonia.
L’agrimònia té altres poders secrets, per als que tenen fe en aquestes coses. Antigament es creia que si es posaven les fulles d’aquesta planta sobre el cap d’una persona dormida s’esborraven els seus records. Per altra banda, les neteges d’agrimònia són bones per a les persones que temen estar embruixades.

Família Rosaceae


1 comentari:

  1. Aquesta petita ja la tinc vista pel camp i fins tinc fotos seves i tot.
    Com es coneix que caminem per terres catalanes ¡ens trobem les mateixes flors! i dóna gust compartir.
    Un excel · lent text que amb els detalls fotogràfics queda perfecte.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...