Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 19 de gener de 2013

Taraxacum officinale Weber et Wiggers


NOMS: Pixallits, Dent de lleó. Camarroja. Angelets, Apagallums, Lletsó d'ase, Pixacà, Queixals de vella. Occità: Lachasson, Pissa-lach, Pissalach, Pissalait, Pisso-chin, Pissocan. Castellà: Achicoria amarga, Amargón, Diente de león, Hocico de puerco, Taraxacón. Èuscara: Galkidea. Pitxacamas. Portuguès: Dente-de-leão. Taraxaco. Francès: Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: Common dandelion, Dandelion. Alemany: Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.

Capítol solitari
SINÒNIMS:Taraxacum campylodes G.E.Haglund; Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank; Taraxacum dens-leonis Desf.; Taraxacum retroflexum Lindl.
El gènere Taraxacum té una taxonomia molt complexa.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Pastures, vores de camins, herbassars, en zones ruralitzades, humides i nitrificades. Fins els 1900 metres d’altitud.

Herba acaule amb escapus florifers
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tija (acaule) amb una  tija florífera (escapus), buida per dins (fistulosa) de poc més d’un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal
Fulles totes en roseta bassal, grans (fins 40 cm), pinnatipartides, amb segments que apunten cap a la base.

Totes les flors amb lígula groga
Flors en un únic capítol de 3-7 cm de diàmetre, a l’àpex de la tija florífera, amb involucre de varies sèries de bràctees lanceolades, les exteriors girades cap a fora i avall (reflexes). Totes les flors són hermafrodites, pentàmeres i amb un petit tub acabat en una llengüeta groga (lígula) que compon la corol·la. El calze està format per petites peces que formaran el papus. Cinc estams soldats en un tub. Gineceu ínfer. Floreix de gener a novembre.

Aquenis muricats amb vil·là blanc
Fruit en aquenis brunencs amb puntetes curtes (muricats) i papus blanc. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Vàries espècies de Taraxacum produeixen llavors per apomixis, és a dir, de forma asexual. Aquestes llavors produïdes, sense fertilització ni meiosi, reprodueixen exemplars genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar fresca en les amanides o bullida com a verdura. Les arrels torrades i moltes s’ha emprat com succedani del café, i les poncelles en salmorra, com les tàperes.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.
És una planta  molt apreciada pels apicultors, doncs l’abundant pol·len i nèctar fa que siga visitat per les abelles mel·líferes, tot i que els jardiners la consideren una mala herba.
És un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de la regió italiana de Liguria.

Les poncelles s'adoben com les tàperes
SABIES QUE... El nom del gènere Taraxacum és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere. Segons alguns autors, cap a l’any 1000, el metge àrab Avicena (Ibn Sinâ) va llatinitzar el nom.
L’epítet específic officinalis, significa que és medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.
Hom diu que si pensem en un desig mentre bufem les llavors, llançant-les al vol, aquest es compleix, a condició que no quede cap llavor.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...