Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 7 de juny de 2012

Borago officinalis L.

NOMS: Borratja. Herba de la tos. Orella d'ós. Pa-i-peixet. Borraina. Occità: Borratge, Borratja, Bourrage. Castellà : Borraja. Gallego : borrage, borragem, borraxa. Basc: asun-asa, berroya, borrai, borroin, burbuillo, larraborraya, morroina, murrun, porroin. Portugués : borrage, borragem, chupa-mel. Italià: Borragine comune. Francès: Bourrache officinale. Anglès: Tailwort. Borage. Beebread. Alemany: Gurkenkraut. Borretsch. Neerlandès: Bernagie. Grec: Αρμπέτα. Βόραγκον φαρμακευτικό. Μπουράντζα.
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Flor de borratja amb els característics estams negres
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Vores de camins, camps, marges, erms i herbassars nitròfils. Fins els 1200 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades amb mols pèls
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes, ramificades, de fins 70 cm d’alçada, tota coberta de pèls rígids i aspres al tacte.

Fulles bassals peciolades i les superiors amplexicaules
Fulles bassals amb gran pecíol i limbe oval lanceolades, les de les tiges (caulinars) més petites i les superiors perden el pecíol i són amplexicaules. 

Podem veure les esquames blanques de la gorja rodejant els estams
Flors pèndules en cimes laxes. Hermafrodites. Calze de cinc lòbuls soldats a la base. Corol·la amb un tub curt i el limbe pla (rotàcia), amb cinc pètals d’un blau intens amb la gorja blanca que té cinc esquames erectes envoltant els estams, de color negre, que formen una punta al centre de la corol·la.  Ovari súper amb estil filiforme i estigma capitat.
Floreix des de finals de l’hivern fins a la primavera (de març a juny).

Tetraqueni rugós amb els sèpals del calze persistent
Fruit en tetraqueni rugós inserit en el receptacle amb el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les boraginàcies solen ser blaves però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs perquè els pigments que posseeixen, del grups dels antocíans, varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.

Flors pèndules en inflorescències en cimes laxes
USOS I PROPIETATS: Se'n poden consumir les tiges i fulles basals, sobretot quan són tendres, com a verdura, bullits i fregits (com les bledes) o en forma de bunyols, sent molt útils en problemes d'estrenyiment i contra les malalties del fetge. Tot i l’aspecte poc atractiu a la vista, les tiges i fulles de les borratges rentades i bullides, perden la pilositat i prenen una consistència fina i agradable al paladar.
Els pecíols basals de la borratja són font important de sals potàssiques i ferro, cosa que fa que s’hagi suggerit incloure aquesta espècie dins la taula de composició d'aliments.
A Anglaterra és costum posar una flor de borratja a l'aigua de fer glaçons, com a decoració, doncs la flor conté un dels pocs colorants blaus natural no tòxics.
Les infusions de flors sense el peduncle (aigua de borratges) tenen propietats diürètiques i sudorífiques, per combatre el reuma, les febres eruptives, la verola, l'escarlatina, el xarampió, les pulmonies i la tos.
Com a medicinal a banda de l'acció diürètica de flors i fulles actualment s'utilitza l'oli dels aquenis (oli de borratja) com una font d'àcid gamma-linolènic i pel fet de ser ric en àcid oleic i àcid palmític sembla tenir un efecte anti-colesterol.
Les fulles macerades i aplicades en cataplasmes a berrugues i dureses de la pell són emol·lients i, a més, calmen els dolors de la gota.
Les cataplasmes ben calentes a base de fulles matxucades de borratja produeixen un efecte calmant enfront a les picades d'insectes.
Les flors i fulles es troben aprovats per a ús humà (amb restriccions) pels Ministeris de Sanitat de Colòmbia, Bolívia i Espanya.

Calze de cinc sèpals soldats a la base
SABIES QUE... El nom del gènere Borago era el nom llatí de la borratja però hi ha autors que sostenen que el nom llatí Borago vindria de “cor” (cor) i “ago” (porte) a causa del seu efecte cordial.
L’epítet específic officinalis fa referència a les propietats medicinals de la planta.
La paraula "borratja" ve del vocable àrab “Abou rach” que significa "pare de la suor", en al·lusió  a les propietats sudorífiques.
Aquesta espècie dona nom a la família de les Boraginàcies de la qual és el representant més típic.
Plini la va anomenar Euphrosinum que significa "home feliç". Uns versos de l'escola de Salerno referien: “La borratja pot dir, i és veritat: alleugereix el cor i engendra alegria”. Però aleshores la borratja solia afegir-se al vi per la qual cosa es creu que "l’alegria" tindria un origen etílic.
En l'actualitat, en països com França i Itàlia, la borratja es considera una verdura de luxe i els plats on és protagonista es presenten com una autèntica especialitat en restaurants de prestigi.
Un romanç medieval portuguès del poeta Durán diu: “Hi ha una herba en el camp que es diu la borratja; tota dona que la trepitja després se sent prenyada”. Així que aneu amb cura.
Però sembla que totes aquestes virtuts i propietats no són tals per al comú del poble, doncs l’expressió popular “aigua de borratja” s’aplica a allò que sembla molt transcendent i acaba en no res. 

Família Boraginaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...