Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 1 de juny de 2012

Lavandula dentata L.

NOMS: Gallanda. Encens silvestre. Gal·landa. Lavanda. Espígol dentat. Espígol retallat.  Castellà : Alhucema rizada. Lavanda. Cantueso dentado. Garlanda. Espliego dentado. Portuguès: Alecrim francès. Francès: Lavande dentée. Italià: Lavanda dentata. Anglès: French lavender. Alemany: Der Französische Lavendel. Gezähnter Lavendel.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Inflorescència en espiga d'espigol dentat
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-EricionHabita llocs pedregosos i àrids preferentment calcaris. Fins els 400 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades a la base
FORMA VITAL: Camèfit: en els tipus biològics de les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. El fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixement, com s'esdevé en formes vitals més petites encara (geòfits, teròfits, i hemicriptòfits), les fa encara més resistents que aquestes.

DESCRIPCIÓ:  Mata de fins un metre d’alçada amb gran nombre de tiges erectes, de secció quadrangular, lignificades a la base (sufruticosa) i tomentoses.

Fulles amb marge dentat, pel que rep el nom específic "dentata"
Fulles oposades, estretament lanceolades amb els marges amb dents arrodonides i pèls glandulífers que li donen un color verd grisenc per l’anvers i gris tomentós pel revés.

Corol·la amb el llavi de dalt bilobat i el de baix amb tres lòbuls
Flors en inflorescència en espiga sostinguda per un llarg peduncle, que l’alça per damunt de les fulles, i coronada per bràctees de color porpra. Flors en verticils de 6-10 flors. Calze de 5-7 mm, amb cinc dents petits. Corol·la de 7 mm, blavosa o violàcia bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb tres. Quatre estams, ovari súper i estigma capitat. Floreix des de l’hivern fins l’estiu.

Fruit en núcula dins del calze persistent
Fruit són núcules el·lipsoides de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga, composta per verticil·lastres, està coronada per un flocall de bràctees de color porpra, lanceolades i amb un nervi central marcat.

USOS I PROPIETATS: Cultivada en jardineria pel perfum que transmet al seu voltant però no s’utilitza en perfumeria com altres lavandes.
En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant.

Espigues a l'àpex d'un llarg peduncle
SABIES QUE... El nom del gènere Lavandula deriva del llatí “lavo” que significa rentar, banyar. Lavandaria era el nom que rebien les plantes emprades per perfumar l’aigua, fer aigua de colonia, etc. i va derivar en el vocable medieval “lavandula, -ae” que definia a plantes com l’espígol (Lavandula angustifolia).
L’epítet dentata fa referència a les fulles dentades que la diferència d’altres lavàndules.
Al País Valencià és una de les “Espècies regulades comercialment”, és a dir, que és necessària autorització prèvia per a la seua recol·lecció amb finalitat comercial.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...