Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Eryngium campestre L.


NOMS: Panical. Abreüll. Cardinxa. Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Occità: Canipaut, Panicau, Panicaut, Penche de lop Castellà : Cardo corredor. Cardo yesquero. Cardo setero. Quitaveneno. Basc: Armika. Txori-gardu. Gardutxa. Portugal: Cardo corredor. Cardo de palma. Escorpina. Italià: Calcatreppola campestre. Francès: Panicaut champêtre. Chardon-roulant. Anglès: Italian Eryngo. Field Eryngo. Alemany: Krausdistel. Feld Mannstreu. Neerlandès: Echte Kruisdiste. Wilde Kruisdistel. Grec: Αγγαθιά. Σκανθοχόρτι. Ατρακτυλίς η Δικτυωτή.

Flors en glomèruls amb bràctees amb espines
SINÒNIMS: Eryngium dichotomum var. ramosissimum Loscos & J. Pardo in Willk. (ed.); Eryngium duriberum Sennen & Pau; Eryngium latifolium Hoffmanns. & Link. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Ruderal. Erms, coscollars, camps de conreu, sobre sòls secs, assolellats i rics en nutrients (eutròfics). Fins els 1900 metres d’altitud.

Inflorescències en amples corimbes
FORMA VITAL: Geòfit: constitueix una de les formes vitals de Raunkjaer, que defineix una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges fortes de color verd grisenc, de 30 a 60 centímetres d’alçada i molt ramificades.

Fulles bassals pinnatisectes amb lòbuls espinosos
Fulles bassals molt dividides, de consistència coriàcia, pinnatisectes amb lòbuls espinosos, sostinguts per un llarg pecíol amplexicaule. Les fulles de la tija (caulinars) són més petites i amb el pecíol més curt que desapareix a les fulles superiors que són sèssils.

Flors pentàmeres en umbel·les compactes que semblen capítols
Flors en glomèruls, amb bràctees linears acabades en espines, que formen un ample corimbe. Poden haver-hi de 10 a 100 glomèruls per inflorescència. Flors hermafrodites i pentàmeres. Cinc sèpals lanceolats. Cinc pètals blancs més curts que els sèpals. Cinc estams. Ovari ínfer amb pistil acabat en dos estils. Floreix de maig a octubre.

Fruit cobert d'esquames
Fruit en esquizocarp ovat i cobert d’esquames agudes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Eryngium té la particularitat, dins de la família de les umbel·líferes, de presentar les inflorescències en umbel·les tan compactes que semblen capítols més que umbel·les.

USOS I PROPIETATS: L’arrel seca i bullides és diürètica, depurativa, expectorant, sudorífera, cicatritzant i emmenagoga. És útil en casos d'hidropesia, constipats, grip, malalties reumàtiques i inflamacions de les vies urinàries o de l'aparell circulatori, però no s'ha de prendre en abundància perquè les seves altes propietats diürètiques provocarien una baixada de la tensió arterial.
Hi ha la creença popular que portar un tros de tija seca en contacte amb la pell evita la irritació de la pell per fregament al caminar (escaldar-se)
És una planta comestible, ja que les fulles tendres es poden menjar en amanides i les arrels, confitades. Hom diu que és afrodisíaca. Forma part dels ingredients del popular “herbero”.

Les flors tenen un pistil acabat en dos estils
SABIES QUE... El nom del gènere Eryngium, deriva del grec erýngion, -ou, que era el nom que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere.
L’epítet específic, campestre, fa referència a que habita amb freqüència els camps de cultiu.
Rep el nom de card corredor perquè per disseminar les llavors, quan està seca, es trenca per la base i es deixa dur pel vent, escampant els fruits per tot arreu. Les plantes que adapten aquesta estratègia de disseminació de llavors s’anomenen estepicursores.
Sobre les seues arrels, en simbiosi, creix la gírgola de panical (Pleurotus erygii) un bolet comestible molt apreciat pel seu sabor.

Família Umbelliferae (Apiaceae)


1 comentari:

  1. Hola. Mi comentario es para decirte que la creencia popular sobre las irritaciones y escaldaduras de la piel para mí es una realidad. Con la llegada de los días calurosos ya me he puesto el trocito de tallo de la planta colgado al cuello, como cada verano, y funciona de maravilla.
    Un saludo.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...