Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Chamaerops humilis L.


NOMS: Margalló. Garballó. Bargalló. Margallonera. Palma d'escombres. Palmella. Castellà : Palma de escobas. Palmito. Èuscara: Astapalma. Palmondo nanoa. Portuguès: Palmeira-anâ. Palmeira das vassouras. Italià: Palmetto. Palma nana. Cefaglione. Francès: Palmier nain. Doum. Anglès: European Fan-palm. Alemany: Zwergpalme. Neerlandès: Europese Dwergpalm. Grec: Χαμαίροψ χαμηλός. 

Inflorescència masculina amb espates basals

SINÒNIMS
: Phoenix humilis (L.) Cav.
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceration. Pedregars, coscollars, llocs oberts i àrids de les vessants de les muntanyes, fins els 800 metres d’altitud.

A la natura no sol superar l'estat arbustiu, per la presió humana i els incendis
FORMA VITAL: Faneròfit: una de les formes biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i, segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits (de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més de 30 m).

DESCRIPCIÓ:  Arbre petit, quasi sempre en forma de palmera arbustiva, amb un tronc columnar que pot arribar als 4(7) metres d’alçada i 35 cm de diàmetre però normalment és molt més curt. És una planta polígamo-dioica.

Fulles palmades de consistència coriàcia
Fulles perennes, palmades, en forma de ventall, de consistència coriàcia, amb un llarg pecíol de 20 a 40 cm amb agullons als marges.

Flors hermafrodites
Flors en inflorescències en espàdix ramificat i erecte, amb dos espates bassals. Flors grogues, trímeres i unisexuals o hermafrodites, amb sis tèpals disposats en dos verticils. Les flors masculines amb sis estams i les femenines amb ovari súper acabat en un estigma. Dels tres carpels que hi ha, dos s'atròfien, i sols un es converteix en fruit. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en baia: els dàtils de rabosa
Fruit en baia més o menys ovoide de color vermell fosc que van fent-se negres. És el que anomenem dàtils de rabosa. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les palmeres tenen una organització diferent als demés arbres o arbusts. Consten d’un tronc sense ramificar que no té creixement secundari en gruix i porta al capdamunt una roseta de fulles grans que protegeixen la gemma apical.

Chamaerops humilis  és una planta polígamo-dioica, és a dir, que els peus masculins poden tindre flors hermafrodites i unisexuals.

Flors masculines amb sis estams
USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat per fer graneres, barrets, estores i objectes de cistelleria com, per exemple, els cofins, que eren uns cabassos per guardar les figues seques.

A la regió mediterrània, és molt cultivat en jardineria, doncs és una de les plantes més representatives de la vegetació mediterrània occidental.

Els dàtils de rabosa són de sabor aspre pels tanins que contenen però bons per combatre les diarrees.

Els ulls i les inflorescències tendres (les espates) del margalló (les filloles) són comestibles, així com el cor dels troncs joves i tendres.

Flors hermafrodites amb espata
SABIES QUE... Chamaerops ve del grec chamaí, que significa nano, en terra, que s’arrastra; i rhops que significa matoll, malesa. L’epítet específic humilis abunda en la mateixa característica, doncs ve del llatí que significa baix. 

És l’única palmera autòctona de la península, i bioindicador del piso termomediterrani doncs marca el límit dels mil metres d’altitud. 

Resisteix els cremats doncs rebrota després d’un foc, raó per la qual abunda en llocs castigats pels incendis.

El margalló és una planta protegida al País Valencià, Balears i Catalunya.

El coleòpter Derelomus chamaeropsis pon els ous en les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins del margalló imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters carregats del pol·len de les plantes mascle i, amb aquesta estratègia, es facilita la pol·linització.

Família Palmae (Arecaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...