NOMS: Margalló.
Garballó. Bargalló. Margallonera. Palma d'escombres. Palmella. Castellà : Palma
de escobas. Palmito. Èuscara: Astapalma. Palmondo nanoa. Portuguès:
Palmeira-anâ. Palmeira das vassouras. Italià: Palmetto. Palma nana. Cefaglione.
Francès: Palmier nain. Doum. Anglès: European Fan-palm. Alemany: Zwergpalme.
Neerlandès: Europese Dwergpalm. Grec: Χαμαίροψ χαμηλός.
 |
| Inflorescència masculina amb espates basals |
SINÒNIMS: Phoenix humilis (L.) Cav.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Oleo-Ceration.
Pedregars, coscollars, llocs oberts i àrids de les vessants de les muntanyes,
fins els 800 metres d’altitud.
 |
| A la natura no sol superar l'estat arbustiu, per la presió humana i els incendis |
FORMA VITAL: Faneròfit:
una de les formes
biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents
durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i,
segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits
(de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més
de 30 m).
DESCRIPCIÓ: Arbre petit, quasi sempre en forma de palmera
arbustiva, amb un tronc columnar que pot arribar als 4(7) metres d’alçada i 35
cm de diàmetre però normalment és molt més curt. És una planta polígamo-dioica.
 |
| Fulles palmades de consistència coriàcia |
Fulles perennes,
palmades, en forma de ventall, de consistència coriàcia, amb un llarg pecíol de
20 a 40 cm amb agullons als marges.
 |
| Flors hermafrodites |
 |
| Fruit en baia: els dàtils de rabosa |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les palmeres tenen una organització diferent als demés arbres o
arbusts. Consten d’un tronc sense ramificar que no té creixement secundari en
gruix i porta al capdamunt una roseta de fulles grans que protegeixen la gemma
apical.
Chamaerops humilis és una planta polígamo-dioica, és a dir, que els peus masculins poden tindre flors hermafrodites i unisexuals.
 |
| Flors masculines amb sis estams |
A la regió mediterrània, és molt cultivat en jardineria, doncs és una de les plantes més representatives de la vegetació mediterrània occidental.
Els dàtils de rabosa són de sabor aspre pels tanins que contenen però bons per combatre les diarrees.
Els ulls i les inflorescències tendres (les espates) del margalló (les filloles) són comestibles, així com el cor dels troncs joves i tendres.
 |
| Flors hermafrodites amb espata |
És l’única palmera autòctona de la península, i bioindicador del piso termomediterrani doncs marca el límit dels mil metres d’altitud.
Resisteix els cremats doncs rebrota després d’un foc, raó per la qual abunda en llocs castigats pels incendis.
El margalló és una planta protegida al País Valencià, Balears i Catalunya.
El coleòpter Derelomus chamaeropsis pon els ous en les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins del margalló imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters carregats del pol·len de les plantes mascle i, amb aquesta estratègia, es facilita la pol·linització.
Família Palmae (Arecaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada