Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 2 de gener de 2015

Paspalum dilatatum Poiret


NOMS: Gram d’aigua. Panís de les pampes. Serreig d'arròs. Agram. Castellà : Pasto chato. Pasto miel. Zacate amargo. Italià: Panico brasiliano. Paspalo dilatato. Francès: Herbe de dallis. Millet bâtard. Anglès: Dallisgrass. Water Grass. Alemany: Dallisgras.

Llargues espigues amb el raquis vermellós
SINÒNIMS: Digitaria dilatata (Poir.) Coste; Panicum platense (Spreng.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderal, prats, marges de camins i llocs humits ruderalitzats.

Les tiges poden arribar al metre d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, amb arrels profundes, que creix en forma de gespa, amb tiges que poden fer més d’un metre de longitud.

Lígula membranosa
Fulles glabres amb només uns pèls llargs a prop de la lígula, amb un limbe estret, de fins un centímetre d’amplada, però que pot arribar a mesurar més d’un pam de llarg; lígula membranosa

Espiguetes amplament ovades amb llargs pèls
Flors en panícula d’espigues llargues, separades entre si, pèndules, amb peduncle. Flors en petites espiguetes amplament ovades, sense gluma inferior i la superior amb llargs pèls llanosos, aplicades, de dos en dos, a un costat del raquis, de vegades vermellós. Floreix de juliol a novembre.

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi de color marró, quan madura, amb pèls fins. És una espècie majoritàriament apomíctica.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, es denomina apomixi a la reproducció asexual per mitjà de llavors. Les plantes apomíctiques produeixen les seues llavors sense meiosi ni fecundació, per la qual cosa els seus descendents són genèticament idèntics a la planta mare. L’apomixi permet la fixació indefinida de genotips altament adaptats al seu ambient. A més els descendents no romanen als voltants de la planta mare, competint amb ella per recursos, sinó que gràcies a la dispersió de les llavors els nous individus poden explorar i conquistar nous ambients.

Flors en panícula de llargues espigues separades entre si
USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per a gespes degut a llur resistència, doncs suporta la sequera i l’excés d’aigua.
Al seu lloc d’origen es fa servir com a planta farratgera per al bestiar, i és una bona cobertura per evitar l’erosió, especialment la causada per vessament d’aigua.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalum deriva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina.
L’epítet específic dilatatum deriva del llatí “dilato” que significa dilatat, allargat, per les llargues espigues.
Es diferència de Paspalum paspalodes i de Paspalum vaginatum perquè aquestes espècies són més petites i només tenen dues espigues en forma de “V” a la part superior de la tija.
És considerada una perillosa planta invasora en diversos països. Probablement introduïda a França al segle XIX amb els vellons importats per la indústria de la llana, i reintroduïda als anys 60 com a cultiu farratger, apareix a l’actualitat al llarg del Mediterrani i la costa atlàntica, poblant els prats humits, les vores de rius i rieres i els cultius d’arròs.
Paspalum dilatatum va ser descrita en 1804 per Poiret en l'Enciclopèdia Metòdica, Botànica

Família Gramineae (Poaceae)


1 comentari:

  1. Manel en tens captivada amb les gramínies que presentas al blog.
    Una bona entrada d'any!!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...