Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt


NOMS: Amargot, Borratxa. Col borda, Cuixa de dona, Morro de porc. Castellà: Barbas de viejo. Fárfara. Barba de Jove. Occità: Escarpouleto. Francès: Urosperme fausse picride, Urosperme faux picris. Italià: Boccione minore. Anglès: Prickly Golden-fleece. Alemany: Bitteres Schwefelköpfchen. Grec: Ουρόσπερμον πυκροειδές. Αγριοζοχός.

Capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Tragopogon picroides L. (Basiònim); Tragopogon asper L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars en llocs nitrificats, vores de camins i de bancals. Es cria molt per baix dels garrofers. Fins els 900 metres d’altitud

Herba amb tiges erectes estriades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins dos pams d’alçada, coberta de pèls rígids que la fan aspra al tacte, amb tiges estriades erectes, simples o ramificades.

Fulles inferiors irregularment dividides
Fulles inferiors pinnatífides, runcinades, irregularment dividides, amb pecíol alat. Les superiors de linears a ovades, dentades, amplexicaules i amb dues aurícules. Espinuloses al marge.

Bràctees involucrals disposades en una sola línia
Flors en capítols terminals solitaris, amb involucre de bràctees disposades en sola fila, lanceolades, llargament acuminades. Flors hermafrodites, pentàmeres i ligulades. Calze transformat en un plomall de pèls. Corol·la groga, d’un groc pàl·lid, amb el pètals soldats formant un tub ligulat. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer. Floreix d’abril a juny

Fruit en aqueni amb papus plomós
Fruit en aquenis oblongs i tuberculats, amb bec filiforme a la base i papus de pèls plomosos color blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Urospermum es caracteritza perquè les bràctees de l'involucre són grans, estan soldades per la base i es disposen en una sola fila. A les nostres terres només hi ha dues espècies d’aquest gènere, el que ara ens ocupa, U. picroides,  i U. dalechampii.

Fulles superiors amplexicaules
USOS I PROPIETATS: Les fulles basals i les primeres summitats florides s’usen cuites barrejades amb altres plantes, en sopes i farcits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Urospermum deriva del grec “οὐρά ourá” cua, bec, i “σπέρμα spérma” semen, llavor, pel llarg prolongament de l’aqueni.
L’epítet específic picroides deriva de Picris un gènere botànic i del grec “εἷδος eidos” que significa aspecte, és a dir, amb aspecte de Picris

Família Compositae (Asteraceae)


1 comentari:

  1. Cert, aquesta especie de Urospermum es dona molt per les nostres terres, el "dalechampii" surt per tot arreu al meu jardí cada primavera.
    Molt petons.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...