Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 26 de novembre de 2010

Mantisalca salmantica (L.) Briq. & Cavillier



NOMS: Herba escombrera, raspallera, granera, cabeçuda, baleja.  Castellà: Cabezuela, alcabota, hierba de escobas, escobones, barredera, escobillas, algarabía, baleo macho. Èuscara: Buruiska txillarr, umanzelorri, igurrki. Italià: Fiordaliso di Salamanca. Francès: Centaurée de salamanque. Anglès: Dagger flower

Capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Centaurea Salmantica L.; Microlonchus salmanticus (L.) DC,

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Hordeion leporini. En marges, erms i vores de camins, entre 200 m i 1500 m d’altitud, sobre sòls bàsics.

Tigues erectes llargues i primes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta bianual que pot arribar als dos metres d’alçada. El primer any fa una roseta de fulles peludes força dividides, i al segon any creixen les tiges anguloses i amb estries, erectes, llargues i verdes, ramificades des de la base, fines però resistents.

Les fulles poden tindre dents punxegudes
Fulles inferiors oblongues i lobulades, les superiors linear-lanceolades o oblongues, amb el marge un poc dentat, mentre que les de l’extrem superior són linears i poden ser enteres o amb dents punxegudes.

Flòsculs tubulars
Flors al final de les tiges, en capítols solitaris, ovoide, d’uns 2,5 cm de diàmetre, molt estret a l’àpex, amb involucre d’escates imbricades, sense pèls, que acaba en una espineta obscura molt curta; les flors són tubulars, hermafrodites, i tenen un color rosat violaci; Floreix a l’estiu, de juny fins l’agost.

Fruit en aqueni
Fruits  en aqueni d’uns 2-3 mm de color marró fosc amb costelles longitudinals, amb un curt vil·là d’escates punxegudes i blanquinoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles surten dels nusos de la tija; de vegades les fulles que porten flors en l’axil·la són diferents, més menudes i s’anomenen bràctees; si es redueix la distància entre nusos a cero les flors s’amuntonen i la rama floral s’eixampla; en aquest cas la inflorescència és un capítol (el que pareix una sola flor en una composta) i les bràctees formen l’involucre (el que aparentment és el calze de les compostes) que forma el receptacle que protegeix les flors.

Bràctees involucrals amb l'àpex obscur i una petita espina
USOS I PROPIETATS: Amb aquesta planta es feien graneres, com molts dels seus noms populars suggereixen, per netejar l’era quan batien el blat, els forns, etc. Amb les plantes de gran port es feien les graneres de la millor qualitat.
Des d’antic s’ha utilitzat per abaixar el sucre en la sang.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Mantisalca és un anagrama de “salmantico” de Salamanca, la ciutat de Castella-Lleó on aquesta espècie està molt escampada.
El nom específic salmantica és un epítet geogràfic que incideix en la mateixa ciutat de Salamanca, doncs “Salmantica” era l’antic nom de Salamanca.
A la nit de Sant Joan s’enrotllava amb un paper on s’havia escrit el nom del xic que volies i es posava a sota del coixí, i si a l’endemà havia florit volia dir que el xic et volia.
Mantisalca salmantica va ser descrita per John Isaac Briquet & François Georges Cavillier i publicada en Archives des Sciences Physiques et Naturelles, Genève, vol.12: 111, 1930.
Basònim: Centaurea salmantica L., Sp. Pl., 2: 918, 1753[1]


Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...