Coronilla juncea L.

NOMS: Coronil·la júncia, Coroneta de rei, Coronella, Ginestera. Cast. Coronilla. Coletuy. Ginestera. Francès: Coronille à allure de Jonc. Coronille à tiges de Jonc. Italià: Cornetta giunchiforme.

Inflorescències en umbel·la

SINONIMS: Ornithopus junceus (L.) Hornem.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i pinars, matollars secs i assolellats, sobre terrenys preferentment calcaris, de 0 a 800 m d’altitud.

Tiges junciformes, amb molt poques fulles

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins als dos metres però rarament supera el metre d’alçada, de tiges color verd glauc, buides, junciformes, clorofíl·liques, quasi herbàcies, llises, sense pèls i amb entrenusos llargs

Fulles imparipinnades carnoses

Fulles que cauen, amb raquis foliaci, alternes,  imparipinnades amb 2-3 parells de folíols el·líptic-linears lleugerament carnosos, amb estípules membranoses soldades. És molt poc foliós.

Flors papilionades

Flors umbel·lades agrupades en grups axil·lars de 4-12 flors grogues en cercle com una corona, amb pedicels, sostingudes per peduncles més llargs que les fulles. Calze amb dents molt curtes. Corol·la amb estendard, ales i quilla, com és habitual en la família. Floreix en primavera i estiu però a la tardor també poden veure’s flors.

Fruit en loments

Fruit en llegum pèndul lleugerament arcuat, indehiscent i articulat per constriccions poc marcades. És el que en botànica s’anomena loment

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El “loment” és una llegum amb beina, com les faves, però indehiscent, és a dir, que no s’obri sinó que està marcat per constriccions, semblants a les porcions d’una barreta de xocolata, per on al madurar es trenca en trossets amb una llavor cada trosset.

Calze amb dents curtes

USOS I PROPIETATS: Com quasi totes les “coronil·les” del gènere, conté glucòsids cardiotònics, per la qual cosa les llavors són verinoses. 

Tot i que el fullatge és escàs, s’empra en jardineria per formar massissos junt a arbusts de floració coincident en el temps. Junt al margalló (Chamaerops humilis), per exemple, les flors grogues fan un contrast cromàtic intens.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol diminutiu de corona, en al·lusió a la forma de la inflorescència. Més tard el va establir Tournefort i Linné el va revalidar.

L’epítet específic juncea  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges quasi afil·les amb els joncs.

És una planta pionera, de les primeres que s’instal·len en medis verges que han patit degradació per qualsevol motiu. Les seues arrels formen nòduls que contenen bacteris fixadors de nitrogen que funcionen com fertilitzants naturals.

Coronilla juncea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 742. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)