Ononis natrix L.

NOMS: Apegalosa, Atrapamosques, Gavó, Gavó groc, Herba melera, Ungla de gat. Occità: Agalous. Castellà: Anonis, Beluda, Hierba culebra, Melera, Melosa, Pegamoscas, Peluda, Tárraga. Portuguès: Joina dos matos. Italià: Erba-Bacaja. Ononide bacaja. Francès: Bugrane fétide. Bugrane gluante.  Anglés: Largue Yellow Restharrow. Alemany: Gelbe Hauhechel. Gestreifte Hauhechel. Neerlandès: Geel Stalkruid.

 

Gavó

SINÒNIMS: Ononis foliosa Will & Costa; Ononis natrix L. subsp. natrix

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. El gavó viu a les brolles, als prats rocosos o calents i als pedregars secs de les rieres. També és molt freqüent a les dunes costeres

Planta d'aspecte viscós

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Nanofaneròfit: les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

. 

DESCRIPCIÓ: Mata enganxosa i fètida, amb tiges de fins 70 cm, molt ramificat des de la base, glabrescent, amb pèls i glàndules per tota la planta, el que li dona un aspecte apegalós.

Fulles trifoliades amb pèls i glàndules

Fulles alternes trifoliades de curt pecíol amb folíols ovalats i dentats generalment, però són molt variables; les florals solen ser unifoliades. Estípules triangulars.

Flors papilionàcies amb l'estendard amb venes roges

 Flors axil·lars solitàries de fins 2 cm, pedicel·lades. Calze campanulat pubescent i glandulós com les fulles amb cinc sèpals linears soldats a la base i persistent en la fructificació. Corol·la papilionàcia dos o tres vegades com el calze de llarga amb les ales i la quilla grogues i l’estendard amb nervis rogencs pel revés.

Fruit en forma de llegum

Fruit  és una llegum exserta, linear, pubescent i glandulosa com tota la planta i pèndul.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes, com els animals, disposen d’òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que segreguen substàncies inútils o nocives per la planta, denominats glàndules. Poden estar en els teixits profunds però el més habitual és que estiguen situades en la epidermis. La substància que expulsa el gavó pels pèls glandulosos és el que el fa enganxós i fètid. 

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi adjudica propietats diürètiques i antiinflamatòries, indicada per retencions d’orina, càlculs renals i afeccions reumàtiques.

Te importància com planta mel·lífera. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ononis deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase. L’epítet específic natrix ve de “natrix” la serp d’aigua, segurament per la presumpta capacitat de la planta d’allunar les serps. 
És una espècie polimorfa, amb moltes subespècies adaptades a diferents medis.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)