Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Verbena officinalis L.



NOMS: Berbera, berbena, herba barbera, herba santa, verbena. Cast. Verbena, hierba sagrada, curalotodo. Gall. Verbena, gerbao, orxaván, erva sagrada. Astur. Barremal, verbena de San Xuan. Èuscara: Izusta, berbeina, aistrika, belharrgorri.  Francés: Verveine, herbe à la croix. Anglés: Vervain. Alemany: gewöhnliches Eisenkraut

Flors en espigues laxes
SINÒNIMS: Verbena tenuispicata Stapf,  Verbena sororia D.Don, Verbena rumelica Velen,  Verbena vulgaris Bubani

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i vores de camins, terrenys erms o abandonats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges quadrangulars i subtils
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne i vivaç de creixement ascendent que pot arribar al metre d’alçada. Tija quadrangular, subtil, d’entrenusos llargs amb pèls a les arestes, en la part inferior i pubescent per dalt.

Fulles oposades
Fulles oposades, les caulinars dentades, de contorn irregular i amb pecíol, mentre que les superiors són més estretes, amb pèls, especialment pel revés. 

Flors petites de color rosa suau o lilà
Flors en espigues laxes, de fins 30 cm, reunides en inflorescències terminals de flors petites de color rosa suau tirant a lilà. Calze amb cinc dents, pubescent. Corol·la en forma de tubet amb cinc lòbuls que de vegades semblen dos llavis, el superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres; estams inserits al tub de la corol·la.  

Fruits en càpsula
Fruit en càpsula rugosa i comprimida pels costats, amb quatre llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi de les plantes com Arabidopsis thaliana. Aquesta mala herba va ser una de les primeres plantes a veure el seu genoma seqüenciat, i té un paper tant important en les ciències agràries com el tenen el ratolí i la mosca del vinagre en la biologia humana.

USOS I PROPIETATS: El principi actiu de la berbena és un heteròsid anomenat berbenalòsid que té caràcter estimulant del sistema nerviós parasimpàtic i per hidròlisis produeix berbenalol, berbenalina, berbenanina i hastasòdid. Es considera sedant perquè estimula el sistema parasimpaticomimètic reduint la força i freqüència del bateig cardíac i estimulant el peristaltisme intestinal. També té un cert efecte com analgèsic local. Per la seva activitat sedant s'utilitza per combatre el insomni provocat per estats de nerviosisme que no permeten conciliar el son. Acaba amb les migranyes per la seva activitat antineuràlgica i sedant.
A dosis altes pot provocar convulsions i paràlisis total.

Calze pubescent amb cinc dents
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Verbena deriva del llatí “verbera, -erum” que significa vergassades, fuets, assots, etc. “Verbenae, -arum” era el nom que rebien els ramellets de plantes sagrades com l’olivera, la murta o el romer, que duien els sacerdots als sacrificis.
L’epítet específic officinalis fa referència a les “oficines” de farmàcia i significa medicinal. S'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.
A l’antiguitat era una planta de cerimònies i de màgia. Com a planta màgica per aconseguir l’amor desitjat, hi havia que recol·lectar-la per la nit, coincidint amb el solstici d’estiu, és a dir, la nit de Sant Joan, i després es celebrava un ritual amb danses i lletanies. Anar de berbena (a recol·lectar la planta) era una festa i possiblement d’ací ve el nom de la festa nocturna, encara que ja ningú se’n recorda de l’humil planta.
A l'antiga Roma feien trenes amb les tiges de berbenes fresques per col·locar-les com corones als caps dels missatgers i ambaixadors per donar-los una distinció especial.
Durant l'Edat Mitjana es considerava afrodisíaca, per la qual cosa es va utilitzar en pocions pels endevins i bruixes que facilitaven a aquells que creien en la seva capacitat afrodisíaca.
William Faulkner en l’obra “An Odor of Verbena” diu que la berbena és l’única olor que pot ser olorada pels cavalls sense perdre els rastre.

Família Verbenaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...