Bupleurum fruticescens Loefl. ex L. subsp. fruticescens

NOMS: Ajocaperdius, Botja groga. Fenoll de rabosa, Fenollet bord, Herba profitosa. Cast. Hinojo de perro, Boja de las calenturas, Cuchilleja, Enerdo, Hierba de los cuarenta nudos.

Flors en umbel·les bracteades menudes

SINÒNIMS: Bupleurum fruticescens var. elatius Lange

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica del àrea ibero-magribina

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion   Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matolls secs i assolellats, sobre sòl calcari en altituds fins els 1500 metres.

Mata al camp

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins un metre d’alçada, tota glabra, amb les tiges lleugerament lignificades i erectes o postrades,

Fulles sèssils amb els nervis molt marcats

Fulles enteres, linears, rectilínies o un poc corbades en forma de falç, sèssils, de tacte coriaci, distribuïdes al llarg de les tiges

Flors pentàmeres de color groc

Flors en tiges floríferes ramificades, sobre nombroses umbel·les bracteades menudes, de 2-9 radis, poc vistoses, amb pètals d’un groc pàl·lid. Bractèoles petites. Floreix de juny a novembre

Fruits el·lipsoïdals amb costes prominents

Fruits el·lipsoïdal de fins 4 mm amb costes poc prominents.   

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica definitòria d'aquesta família és la inflorescència en umbel·la simple o composta. Una umbel·la, en botànica, és el terme utilitzat per un conjunt de flors els pedicels de les quals són iguals i parteixen de l'eix central, amb format de paraigua. És a dir, és una inflorescència en forma de paraigua. Una umbel·la és composta si els radis terminen en umbel·les secundàries o umbèl·lules. Sovint duu a la base un involucre de bràctees.

USOS I PROPIETATS: La part aèria de la planta s’utilitza per fer gargarismes i rentats bucals, per la seua acció antisèptica i contra el mal de queixal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bupleurum ve de les veus gregues “βοῦς bous” bou i “πλευρά pleurá” costella, és a dir, Costella de bou, en referència als nervis o costelles de les fulles que són molt pronunciades. El nom “βούπλευρος Boupleuros”, l’empra Nicandre per referir-se a una planta que desconeguem.

L’epítet específic fruticescens  deriva de "frútex" arbust, per les tiges lignificades a la base.  

Família Umbelliferae (Apiaceae),