Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Bupleurum fruticescens Loefl. ex L. subsp. fruticescens


NOMS: Ajocaperdius, Botja groga. Fenoll de rabosa, Fenollet bord, Herba profitosa. Cast. Hinojo de perro, Boja de las calenturas, Cuchilleja, Enerdo, Hierba de los cuarenta nudos.

Flors en umbel·les bracteades menudes
SINÒNIMS: Bupleurum fruticescens var. elatius Lange

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica del àrea ibero-magribina

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion   Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matolls secs i assolellats, sobre sòl calcari en altituds fins els 1500 metres.


Mata al camp

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins un metre d’alçada, tota glabra, amb les tiges lleugerament lignificades i erectes o postrades,


Fulles sèssils amb els nervis molt marcats
Fulles enteres, linears, rectilínies o un poc corbades en forma de falç, sèssils, de tacte coriaci, distribuïdes al llarg de les tiges

Flors pentàmeres de color groc
Flors en tiges floríferes ramificades, sobre nombroses umbel·les bracteades menudes, de 2-9 radis, poc vistoses, amb pètals d’un groc pàl·lid. Bractèoles petites. Floreix de juny a novembre


Fruits el·lipsoïdals amb costes prominents

Fruits el·lipsoïdal de fins 4 mm amb costes poc prominents.   

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica definitòria d'aquesta família és la inflorescència en umbel·la simple o composta. Una umbel·la, en botànica, és el terme utilitzat per un conjunt de flors els pedicels de les quals són iguals i parteixen de l'eix central, amb format de paraigua. És a dir, és una inflorescència en forma de paraigua. Una umbel·la és composta si els radis terminen en umbel·les secundàries o umbèl·lules. Sovint duu a la base un involucre de bràctees.


USOS I PROPIETATS: La part aèria de la planta s’utilitza per fer gargarismes i rentats bucals, per la seua acció antisèptica i contra el mal de queixal.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bupleurum ve de les veus gregues “βοῦς bous” bou i “πλευρά pleurá” costella, és a dir, Costella de bou, en referència als nervis o costelles de les fulles que són molt pronunciades. El nom “βούπλευρος Boupleuros”, l’empra Nicandre per referir-se a una planta que desconeguem.
L’epítet específic fruticescens  deriva de "frútex" arbust, per les tiges lignificades a la base.  

Família Umbeliferae (Apiaceae),

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...