Viola arborescens L.

NOMS: Rabassa llenyosa. Viola de tardor. Violeta llenyosa. Cast: Violeta. Violeta de la sierra. Italià:  Viola cespugliosa. Francès: Violette ligneuse, Violette sous-arbustive. 

Flors axil·lars amb llarg peduncle

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos, marges boscosos i matollars secs, des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud. Aquestos exemplars del camí de la Penya l'Àguila de Vallada (València)

Mates de viola de tardor

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata menuda, d’uns deu centímetres (rarament passa del pam d’alçada),  de rabassa llenyosa i ramificada des de la base

Fulles llargament lanceolades amb estípules

 Fulles quasi enteres, sinuades, lanceolades però allargades, corbades cap a l’interior i pubescents amb estípules.

Corol·la i calze esperonat

Flors axil·lars, amb llarg peduncle, de color violeta pàl·lid amb estries obscures. Flor zigomorfa amb cinc pètals, dos plantats cap amunt i  el pètal anterior esperonat. Cinc sèpals aguts amb esperó. Floració des d'octubre a març.

Fruit tancat i a l'esquerra dos valves d'un fruit que ja ha llançat les llavors

 Fruit en càpsula dehiscent que s’obri en tres valves que expulsen amb força les llavors. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dos dels cinc estams destil·len nèctar a l’esperó per a que els insectes entren a buscar-lo i així pol·linitzen i fecunden la flor.  Amb els fruits madurs, les llavors de la Viola arborencens és apreciada per les formigues que se l’emporten baix terra on germinen amb més facilitat.

Flor amb l'esperó nectarífer

USOS I PROPIETATS: Modesto Laza Palacios en la seua “Flórula farmacéutica malacitana” diu que les flors i les fulles s’utilitzen com pectorals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Viola ve del llatí “viola, -ae” que era el nom de les violetes d’olor com la Viola odorata L.

El nom específic arborescens, en una mateta tan xicoteta, és perquè la tija és llenyosa i no herbàcia com la resta de les seues germanes de gènere.

Família Violaceae