NOMS: Rabassa
llenyosa. Viola de tardor. Violeta llenyosa. Cast: Violeta. Violeta de la sierra. Italià: Viola cespugliosa.
Francès: Violette ligneuse, Violette sous-arbustive.
 |
| Flors axil·lars amb llarg peduncle |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles
termòfiles, dels sòls calcaris o margosos, marges boscosos i matollars secs,
des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud. Aquestos exemplars del camí de la Penya l'Àguila de Vallada (València)
 |
| Mates de viola de tardor |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata menuda, d’uns deu centímetres (rarament
passa del pam d’alçada), de rabassa llenyosa
i ramificada des de la base
 |
| Fulles llargament lanceolades amb estípules |
Fulles quasi enteres, sinuades, lanceolades però allargades, corbades cap a l’interior i pubescents amb estípules.
 |
| Corol·la i calze esperonat |
Flors axil·lars, amb llarg peduncle, de color violeta pàl·lid amb estries obscures. Flor zigomorfa amb cinc pètals, dos plantats cap amunt i el pètal anterior esperonat. Cinc sèpals aguts amb esperó. Floració des d'octubre a març.
 |
| Fruit tancat i a l'esquerra dos valves d'un fruit que ja ha llançat les llavors |
Fruit en càpsula dehiscent que s’obri en tres valves que expulsen amb força les llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Dos dels cinc estams destil·len nèctar a l’esperó per a que els
insectes entren a buscar-lo i així pol·linitzen i fecunden la flor. Amb els fruits madurs, les llavors de la Viola arborencens és apreciada per les
formigues que se l’emporten baix terra on germinen amb més facilitat.
 |
| Flor amb l'esperó nectarífer |
USOS I PROPIETATS:
Modesto Laza Palacios en la seua “Flórula
farmacéutica malacitana” diu que les flors i les fulles s’utilitzen com
pectorals.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Viola ve del llatí “viola,
-ae” que era el nom de les violetes d’olor com la Viola odorata L.
El nom específic arborescens,
en una mateta tan xicoteta, és perquè la tija és llenyosa i no herbàcia com la
resta de les seues germanes de gènere.
Família Violaceae
Cap comentari:
Publica un comentari