Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Viola arborescens L.

NOMS: Rabassa llenyosa. Viola de tardor. Violeta llenyosa. Cast: Violeta. Violeta de la sierra. Italià:  Viola cespugliosa. Francès: Violette ligneuse, Violette sous-arbustive. Anglès: Tree violet

SINÒNIMS: Viola frutescens Dum. Cours.; Viola fruticans Bubani; Viola saxicola Schult.

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos, marges boscosos i matollars secs, des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud. Aquests exemplars del camí de la Penya l'Àguila de Vallada (València)


FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata menuda, d’uns deu centímetres (rarament passa del pam d’alçada),  de rabassa llenyosa i ramificada des de la base

Fulles quasi enteres, sinuades o lleugerament serrades , lanceolades però allargades i atenuades en pecíol, corbades cap a l’interior, pubescents, amb estípules linears.




Flors axil·lars, amb llarg peduncle major que la fulla axil·lant, de color violeta pàl·lid amb estries obscures. Flor zigomorfa. Calze amb cinc sèpals lanceolats, aguts. Corol·la amb cinc pètals, dos plantats cap amunt i  el pètal anterior esperonat amb un petit esperó corbat. Androceu format per cinc estams amb les anteres formant un apèndix apical membranaci. Floració des d’octubre a març.
 

Fruit en càpsula dehiscent que s’obri en tres valves que expulsen amb força les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dos dels cinc estams destil·len nèctar a l’esperó per a que els insectes entren a buscar-lo i així pol·linitzen i fecunden la flor.  Amb els fruits madurs, les llavors de la Viola arborencens és apreciada per les formigues que se l’emporten baix terra on germinen amb més facilitat. 


USOS I PROPIETATS: Modesto Laza Palacios en la seua “Flórula farmacéutica malacitana diu que les flors i les fulles s’utilitzen com pectorals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Viola ve del grec "ἴον íon" viola, violeta. L’equivalent llatí del nom grec “Iole”, la mitològica filla d’Èurit rei d’Ecàlia, és Viola.  En llatí “viola, -ae”  era el nom de les violetes d’olor com la Viola odorata

El nom específic arborescens, és un epítet llatí que deriva de “arbor” i significa que esdevé en arbre. En una mateta tan xicoteta és perquè la tija és llenyosa i no herbàcia com la resta de les seues germanes de gènere.

Viola arborescens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 935. 1753.

Família Violaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...